La paradoxa es vivia al voltant de la plaça Catalunya. Uns reclamaven pa, d´altres festejaven el circ. I entre uns i altres es respirava l´ambient d´una societat activa, que lluita pel que vol i esclata pel que li donen. Una societat que, malgrat tot, encara conserva l´esperança per construir un món millor i a la vegada elimina qualsevol possibilitat de tornar a viure un moment d´èxtasi igual. Un país, en definitiva, que viu entre paradoxes que el fan cada dia més viu. Felicitats a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada