Maleïda inèrcia (La Vanguardia, Ara, El Punt)

A dia d’avui, sembla que no hi haurà sorpreses a les eleccions estatals de l’any que ve i el Partit Popular governarà amb claredat. Una claredat que no es veu per enlloc a l’hora d’intentar discernir alguna proposta consistent de Mariano Rajoy per pal·liar els efectes d’aquesta brutal crisi que ja tractem de tu. Seguirà gaires mesos més jugant la carta del silenci? És responsable que un cap de l’oposició mostri nul interès en aportar res al debat polític? El més entristidor de tot plegat no és la manca d’arguments de Rajoy, que segurament no és més decebedora que la d’altres líders polítics, sinó la seva gairebé segura arribada a la Moncloa per simple inèrcia. La inèrcia d’uns ciutadans que, sense més alternatives que el potent bipartidisme, giren d’una banda a l’altra cada quatre o vuit anys sense convenciment, sense motius de pes, només per complir amb el sentiment moral de procurar un canvi. Guanyar unes eleccions per inèrcia significa que a la democràcia li queda molt camí per recórrer.