dimarts, 23 de febrer del 2010

1) Modernisme antiquat

Opinar és complex. A menys opinió, menys carisma, menys personalitat, mentre que com més s’opina, més caràcter demostres i més idees clares sembles tenir. Això, però, era fins ara. Les coses estan canviant i actualment els guais són uns altres.

Prevalen els modernets, espècie perillosa, consistent en despreocupar-se de tot, els que “viuen la vida”, els “no m’interessa”, els “m’és igual”. Adeqüen la seva vida a la funció d’un hamster, el pitjor que et pot passar a la vida. Quan el teu guia espiritual és un hamster ets mort. Creure en la rodeta com a Nirvana absolut és erroni i limitar-se a pujar-hi durant tot el dia erosiona el món. El món és alguna cosa més que la despreocupació de quatre moderns. El món es mou per les opinions, ja sigui d’un president, d’un obrer o d’un nen que es queixa per una parida en forma de piruleta.

El món necessita opinions, cagades. Cada opinió és una cagada importantíssima, vital per tirar endavant, i els modernets en són un fre. A cada valoració personal s’obre una porta, una idea, una aportació, un intent de, una posició, una ideologia. En canvi, rere una merda de rodeta d’una merda de gàbia només hi ha una merda de hamster. Un hamster irrecuperable.

Per tant, a partir d’ara des d’aquí opinaré i expressaré el que cregui convenient. Sobre qualsevol tema i qualsevol minúcia intranscendent. Perquè les idees cal sacsejar-les, i el primer pas per oblidar un hamster consisteix en passar a ser considerat com una rata. I d’aquí cap amunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada