“Un pessimista és un optimista ben informat”. La definició és perfecta per resumir la innocència infinita d’un positivista. Tot anirà bé, segur que sí, n’estic convençut... Doncs bé, no tot anirà bé, res està assegurat, no et convencis de res.
Vendre pessimisme és complicat, però amb optimisme ho aconseguiré. La qüestió està en la base, el punt de partida, el zero com a valor esperat. No n’espero res dels meus objectius o creences; ho assumeixo, ho entenc, m’hi sobreposo amb naturalitat. No hi ha traumes, ni suposicions irreals, és el que hi ha. A partir d’aquí la meva vida flueix alegre, despreocupada, còmode, comodíssima. Déu meu, quina puta vida més ideal...
I arriba el dia del resultat. Resultat? Quin resultat? De què cony m’estàs parlant? Ah, cert, allò del qual vivia feliç sense preocupar-me’n... Digue’m.
I el resultat és meravellós, inesperadament fantàstic. I en aquell moment, un optimista fa pena. Fa pena, amb totes les lletres. Un optimista és manté en el seu estat d’embriaguesa alegre, inamovible, no el pertorba una bona notícia. Però a un pessimista... a un pessimista ningú l’atura. El mal considerat pessimista ja era feliç cinc minuts abans i ara s’arrebossa de plaer. El ben considerat optimista ja s’enganyava cinc minuts abans i les conseqüències poden ser tràgiques si els resultats no són els que s’esperaven.
Publicaré aquesta nota amb pessimisme racional, pensant en el profund desacord de cada un dels qui la llegeixin. I a partir d’aquí, cada lector a favor serà una victòria, un triomf, un èxit, un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada