Els amics d’Enciclopèdia Catalana es limiten a descriure la ràdio com a “aparell receptor de radiotelefonia o de radiodifusió”. Intento cercar una resposta més digna a l’Enciclopedia Espasa i tan sols em reben amb un “radiodifusión” sec i concís.
Donat que els més cultivats científics literaris no li han sabut trobar una explicació àmplia i decent, els hauré d’explicar jo mateix què és la ràdio.
La ràdio és imaginació. Punt. És un altre món, abstracte, immaterial, inexplicable, però a la vegada proper, hi entres. Coneixes noves realitats, nous personatges, més històries, més situacions desconegudes, molta més vitalitat. Imagina! Quant fa que no et crees tu mateix la teva realitat? Frena un instant, pesat. Ets pesat de collons. Deixa d’empassar-te el que volen els altres, sigues tu qui mana ara!
La ràdio són els ingredients; tu ets el cuiner. La ràdio és Ikea; munta’t tu el moble. És cada una de les peces d’un joc que crees a la teva manera, simplement imaginant.
Hi ha qui ha volgut parlar de móns paral•lels, però l’útima meta en la perfecció és la ràdio. Matrix? Pandora? Es limiten a vendre’t la seva idea, sense tu aportar res més que uns euros a caixa. No, amics... L’art del self-service rau en un aparell tan simple com la ràdio, no us enganyeu. Només ella és l’Ikea de la imaginació absoluta. Benvinguts a la república independent de la vostra inventiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada