4) Racisme

A Salt estan passant coses. I igual que allà, a desenes de pobles catalans. Compte amb la paraula: racisme. Molta demagògia se n’ha fet des de fa anys i aquests dies s’hi recreen.

1. Se’ns ha venut que el racisme com a tal és detestable i qualsevol ésser que faci una mínima referència negativa o acusació per qüestions de “raça” és mirat amb menyspreu i, fins i tot, fàstic, independentment del seu físic. No seré jo qui defensi explícitament la causa racista, però sí que defensaré la decisió o la possibilitat de que algú pugui arribar a ser-ho. “A mi no em van els negres”, “A mi no em van els romanesos”, “A mi no em van els moros”. Deixi aquest tiu en pau, senyora. Com ell, per més que cogui a molta gent feliçment progressista, n’hi ha milers a tot arreu, i tenen tot el dret a no voler fer tractes amb algú d’una determinada raça, igual que jo tinc tota legitimitat a depreciar les carxofes, producte que em repèl. Una altra qüestió seria si aquesta decisió és raonable, decent o ètica. Aquest seria un altre debat que no va més enllà del subjectivisme de cadascú.
Segurament la paraula racisme va estretament vinculada a la de prejudicis, però aquesta última va unida a l’essència dels humans. Des de la veïna que critica a la del quart sense saber-ne res i fins el nen que abans de provar qualsevol aliment ja diu que no el vol ni tastar. Què vol fer-hi, som així.

2. La hipocresia màxima arriba quan es barreja racisme i política. I aquí, permeti’m que m’exciti.
Josep Anglada existeix. I el seu partit polític, Plataforma per Catalunya, s’autoproclama racista. A Vic ha tret 4 regidors, que no és poca cosa. Felicitats per ells. Els hem de felicitar, senyora, no se’m posi ara poc democràtica.
Doncs bé, ara hi ha qui diu que a aquest partit no se li hauria de donar veu ni ressò mediàtic i fins i tot s’afirma que hauria de prohibir-se que es continués presentant a les eleccions. Però de què anem? A Vic la gent ha triat, ha expressat una opinió, ha manifestat les seves preferències, i si aquesta elecció consisteix en intentar regular la immigració amb mà dura i sense eufemismes, endavant. Qui no li agradi, que se’n vagi a viure al poble més proper.
I si la gent de Vic hagués votat un partit el qual la seva màxima aspiració és que es tirin globus d’aigua des dels balcons al carrer, tindríem dues opcions: o quedar-nos a casa, o sortir amb paraigües. I callar la boca.

Estem anant cap un sistema extremament paternalista en que ens volen ensenyar com hem de pensar, què hem de dir, qui hem de votar, què és correcte i què no. I acabarem malament, a hòsties, ja siguem blancs, negres o grisos. Podem intentar fer canviar o repensar la mentalitat de les persones, però no privar-les d’opinar lliurement. Per fer-ho entenedor: a un racista se’l pot intentar fer canviar d’opinió, però no fer-lo callar. Per a això ja teníem el Paco fa uns anys...