21) Els homes que no estimaven "Els homes que no estimaven les dones"

Final de trimestre equival a final de tot en general. En un primer moment penses en apagar el llum dels estudis, però acabes per clausurar Endesa i deslliurar-te de qualsevol responsabilitat mínimament exigible. Tan bon punt arribo a casa la carpeta ha caigut amb estrèpit sobre la taula de l’escriptori, i allà quedarà reclosa fins al 6 d’abril, dia en que entraré a l’habitació com cavaller que entra a la més alta torre i amb un bes fred i distant la recuperaré del seu somni momentani.

Són dies en que va bé tornar a reprendre la lectura. I quan dic lectura em refereixo a llibres amb categoria, classe, de referència. No “Els homes que no estimaven les dones”. És pedant la propaganda que se n’ha fet, és pedant la temàtica del llibre i és pedant la gent inculta que no ha llegit un llibre en sa vida i que cull la pedanteria com a pròpia per intentar ser quelcom pels altres.
“Els homes que no estimaven les dones” és un més dels milions de bons exemplars que inunden les llibreries, punt. El tema policíac i misteriós sempre acaba sent comprès només per un reduït percentatge de lectors, així que aquest no seria l’atractiu de la novel•la. Els personatges sí que són descrits amb una perfecció gairebé absoluta, però el fet que jo em descrivís a mi mateix no faria que el meu diari personal fos el més venut. És la puta publicitat encegadora.

No tinc cap intenció de llegir-me la segona ni la tercera part. Per dignitat, cansament, o rebel•lió testosterònica. Em repugna que m’empenyin cap al nivell d’éssers que van en transport públic i ensenyen amb nitidesa i claredat la coberta del llibre per tal de pujar d’estatus social pels altres. Que no em busquin. Hi ha milions d’arguments per rebatre la trista supèrbia d’aquestes persones i milions de pàgines capaces d’humiliar cada paraula de Larsson.

No desesperis, busca. I tot buscant, lluiràs l’emblema d’haver estat un d’aquells homes que no estimaven “Els homes que no estimaven les dones”. Demostraràs prestigi i, de retruc, consciència de gènere.