Els mitjans ens influencien constantment amb el ens volen comunicar, com volen que ho entenguem, qui és bo i qui és dolent, els temes que són d’importància i els que no, i un llarg etcètera d’imposicions que acabem acceptant bàsicament perquè som catalans i la divina providència ens ha creat submisos, amb el cap cot i l’esquena corba.
Hi ha un instant, però, en que el vas de l’esclavatge vessa per tots costats i toca rebel•lar-se davant la tirania semàntica. Dir ja n’hi ha prou amb veu unida i consistent. Em refereixo als nombrosos moments en que determinades persones expressen obertament que canvien “radicalment” de tema. Prou. Els temes no es canvien sempre de manera radical. No sempre els salts són bruscs i sobtats, ni l’explicació passa a un altre nivell que obliga a avisar a la població que el següent apartat és d’una temàtica completament (i radicalment) oposada. No sempre.
En moltes ocasions passem de discutir sobre el color original de les peres a analitzar el pèl sospitós que envolta els kiwis. O bé comencem debatent el sexe dels àngels per acabar conversant sobre el sexe dels bisbes. Són assumptes que segueixen un mateix fil i no permeten afirmar que s’ha canviat de tema de manera extrema i vertiginosa.
Aquestes variacions temàtiques es poden desenvolupar de forma subtil, encadenada, continuant una progressió evident, sense adonar-se’n gairebé, i sense estridències. Així que a mi no em faran passar pel sedàs del canvi de tema radical, perquè no es dóna en tots els casos. Convido a tothom a mostrar-se contrari a aquesta pretensió generalitzada i a batallar pel dret del ciutadà a una informació de qualitat i sense canvis “radicals” de tema falsos i continuats.
Sense anar més lluny, aquesta mateixa nota no és més que un nexe d’unió entre la nota passada i la que vindrà, per tal de no variar de tema radicalment i fer-ho a poc a poc, amb parsimònia. En l’anterior text, hi havia algun racó en que parlava del Barça i en el que vindrà a continuació tocarà parlar de l’antítesi que conforma l’Espanyol. Per tant, no crec “canviar radicalment de tema”.
Tot i que si em posés a escriure sobre hipopòtams untats d’oli que es refreguen en aigües pantanoses davant un atent públic de cocodrils transvestits fumant... llavors potser sí, potser sí que el canvi seria radical i qualsevol argumentació no tindria solidesa. Però ho dubto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada