De gent malèvola i sense principis n’hi ha escampada per tot arreu. Precisament en les últimes notes publicades, una sèrie d’indesitjables subjectes m’ha acusat de ser un infeliç antisistema amb una queixa permanent a la boca capaç d’arrabassar els límits acceptables. Aquesta falsa i greu acusació mereix la meva més activa repulsa. Poques persones hi haurà al món que visquin d’una manera tan feliç i optimista com jo, i per això ara mateix us adjunto uns simples exemples de fets que m’alegren l’existència i que comencin per la primera lletra de l’abecedari:
Acudits denunciables, Anuncis que t’hipnotitzen, l’Abandonament d’hipocresies i falsedats, l’Abismal diferència de joc entre Barça i Madrid, Abraçades sinceres, Alegries inesperades, Atur descendent, Abrils assolellats, Absurdes sèries d’humor negre, Acabaments de trimestres infinits, Alleujaments als banys propis Accidents a la Fórmula 1, Aclamacions merescudes a herois populars, Acolorir la puta vida, Actituds positives, Arribades de Reis Mags a l’infantesa, Actes exemplars, Activitats a l’aire lliure, Anotacions al Facebook, Actuacions magistrals, l’Ambició de qui es menja el món, Adeus retardats, l’Addicció a la Cuajada, Adormir-te en plena festa, Afirmar el que defenso, Agendes buides i sense responsabilitats, Arrancar espàrrecs al bosc, l’Agonitzar de l’Espanyol, Aigua fresca a l’estiu, Acotacions de mitja pàgina, Aire pur de la Cerdanya, Aixecar ànims i països, Albades inesperades a la platja, Àlbums de records desconeguts, Alineacions de Guardiola, Aspersors en ple juliol, Assaborir el millor plat, Acoblaments de so a la ràdio, Almoines plenes d’empatia, Americans que fracassen, Anarquia oculta a la meva habitació, Abelles en la llunyania, Anhels de llibertat, Anticonceptius a les roques dels espigons, Aplaudir amb orgull, Arbitres del Villarato, Admirar els pares Arenes fines i arenes gruixudes, Armades que es creuen invencibles, Ajeure’s a l’herba molla, Arrodoniments de notes a l’alça, Allargament de sobretaules, Atzar amb sort, Agostos a Sitges, l’Autodeterminació catalana, Alguna Pregunta Més?, ...
Imagineu, amics incrèduls, si me’n queden, de lletres que expressin encara més la meva joia eterna vers el món. La meva felicitat és infinita, però els avisos i crítiques cap a aquells errors que fan trontollar algun d’aquests motius d’alegria tampoc tenen fi. Visca l’entusiasme immortal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada