Una de les més esplèndides festes que se celebren al món conegut és la de Sant Jordi. Malgrat tot, convé aturar-se un moment i analitzar-ne alguns aspectes de manera que puguin ser solucionats i les properes edicions siguin encara més exitoses.
a) Després del llarg dia al carrer, constato que Francisco Ibáñez continua sent el personatge amb més incondicionals disposats a esperar durant una llarga estona per tal d’aconseguir una simple dedicatòria poc dedicada. Mortadelo i Filemón, doncs, són els més valorats pel públic lector. L’humor de còmic és el que triomfa i el seu autor esdevé un ídol. Tot un símptoma.
b) La quantitat d’il•legalitat representada en parades de roses és preocupant. L’afany recaptatori sense cap mena de sensibilitat per la tradició és encara pitjor. I determinats personatges posicionats al capdavant d’aquestes parades per tal de vendre són definitius per tal de que un es replantegi aquesta festa.
c) El Tribunal Constitucional no s’ha pronunciat a favor ni en contra de l’Estatut, però demanaria que aparquessin l’apartat estatutari per reflexionar sobre altres qüestions que afecten molt més a la ciutadania. Són constitucionals les roses acolorides, sintètiques i violades per esprais diversos? Hi ha penes de mort (amb o sense tortura) estipulades a les lleis pels promotors d’aquestes atrocitats? Hi ha penes de mort (preferiblement amb tortura) pels compradors d’aquestes atrocitats?
d) Em pregunto si al segle XXI continua sent essencialment necessari per la raça humana que l’apreciat Andreu Buenafuente segueixi redactant els seus monòlegs en paper, fet que elimina qualsevol gràcia o humor al missatge.
e) Vaig formular una pregunta al carrer que consistia en averiguar quin llibre NO compraria la gent aquell dia per motius de repulsió cap a l’escriptor, poc interès vers la trama o cansament de sobredosi promocional. Curiosament, la resposta més comuna va ser la trilogia Milenium i el seu autor Stieg Larsson. Deu n’hi do.
f) El llibre de Gerard Piqué arriba al podi dels més venuts. Minut de silenci.
g) Finalment, observo com a l’acabar el dia continuen havent-hi més roses que enamorats i més llibres que lectors.
Petits factors que si controlem de cara a la pròxima edició, aconseguirem que Sant Jordi continuï sent una de les millors festes d’abast mundial. Però compte, la Feria de Abril és molt propera i en temps de crisi les fusions són habituals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada