Amb l’excel•lència no s’hi juga, s’hi neix. La condició d’ésser superior no és a l’abast de tothom, i tan sols comptats privilegiats poden ostentar el títol de magnificència absoluta. Davant d’ells, l’únic plausible de fer és acotar el cap i cedir el pas. Cedir el pas cap a la glòria, la raó, la llum eterna.
Hugo Chávez n’és un. Irrecuperablement colossal, tràgicament fantàstic, simplement únic.
Déu no morí fa dos mil anys. Déu es mantingué intacte, sobri, i deixà un llegat íntimament lligat a l’esplendor i la joia infinita. Déu, amics, confià en l’Hugo. I aquest fet és una de les efemèrides més importants que ha viscut mai la humanitat: el relleu celestial estava pactat.
La grandesa dels seus actes no cessa mai, augmenta i sorprèn sempre, i la seva dialèctica divina magnifica qualsevol opinió o comentari. L’Hugo no morirà mai, romandrà en l’essència del planeta Blau, permanentment i sense treva.
Perquè els déus no moren. Els déus resten presents en cada temple, cada oració, cada pensament. Hugo, aquí tens el teu servidor, obedient i submís. Faci’s segons la vostra paraula. Ets el putu amo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada