Tinc una gran i intensa estima per l’encara ministre Corbacho. Bàsicament l’estima que pot manifestar un humà cap a un altre pel simple fet de pertànyer a la mateixa espècie: una estima protocol•lària, si voleu, però tendre al capdavall. L’amor cap a la seva persona no va més enllà, i a partir de llavors ja es confon amb una mena de fàstic corrosiu que convé no descriure en excés.
Les últimes declaracions que ha fet (últimament usem la paraula declaració amb massa lleugeresa) han estat referides a una possible independència de Catalunya i a les conseqüències que això ocasionaria al país en forma de violència i gairebé tancs a la Diagonal. Aquesta “tàctica de la por” és impresentable i d’una imaginació estratègica més aviat escassa. ¿Avisar de la possibilitat d’aldarulls importants és la millor manera que ha trobat Corbacho per defensar l’obsolet model actual d’autonomies? Que ve el llop.
Ja fa anys que des del socialisme utilitzen el pobre llop per espantar a la població de tots els mals, ja sigui el PP o la secessió. I arribarà el trist dia en que el llop, rabiós d’indignació i rancor, els agafarà per banda i saldarà deutes amb tots aquells que l’han calumniat durant tot aquest temps comparant-lo amb casposos de dreta o independentistes alterats. I amb ell, tota la població que no hagi quedat hipnotitzada pels avisos socialistes i que haurà quedat tipa de mirar a banda i banda de la carretera esperant veure un llop que mai acaba d’arribar.
És d’una baixa mentalitat indignant, a més, intentar culpar a l’animal salvador de Roma de tots els mals, quan precisament són ells els que disposen dels ulls més grossos per poder veure-hi millor, la veu més ronca per impressionar a tothom i les dents més afilades per cruspir-se qualsevol caputxeta inoportuna que els prometi Estatuts per quatre duros.
Perquè són justament els qui col•loquen el llop en totes les metàfores els qui estan enfonsant el país de dalt a baix. I aquest és el seu únic mèrit fins al moment: enfonsar el país abans que comenci l’època de pluges. Impecable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada