diumenge, 19 de desembre del 2010

101) Diu molt del país

Confiança zero en la política, en les institucions, en allò que no gestionem nosaltres directament. En definitiva, confiança zero en els altres. Aquesta és l’actitud que va apoderant-se d’una societat que percep com en temps de greu crisi econòmica, qui no corre vola per confirmar les teories de Hobbes i matar per sobreviure. És la guerra individualista, i per la meva filla mato però pel meu llapis també. Tot es confon i res passa per alt.

Per això encara té més mèrit que en un escenari tens com aquest, La Marató segueixi reconfirmant-se com una plataforma solidaria en què la gent hi creu, s’hi identifica, la viu. Ben poques iniciatives podem trobar que acumulin un grau tant alt de participació, de mobilització social i empatia cap a altra gent que en altres jornades no serien més que un altre rival a batre, però que a l’arribar el diumenge de La Marató es transformen en algú a qui dónes aquell llapis pel que havies empès al del costat poques hores abans. És un luxe que a Catalunya puguem comptar amb un esdeveniment així, meticulosament ben pensat, que ve causat per dos motius principals que s’entrelliguen entre ells: qui ho fa i com ho fa.

Ho fa Catalunya, representada per TV3, amb tot el que comporta la nostra identitat i la màxima expressió de la feina ben feta. És sensacional que ho mogui una institució que mereix la confiança ciutadana en un món tan pervers i trampós com el de la televisió. No és gens fàcil aconseguir tal objectiu anant contracorrent, i TV3 trenca totes les barreres en aquest aspecte.
I ho fa a la catalana, fet que esdevé el punt neuràlgic de l’èxit de la iniciativa. Sense morbositat innecessària, pa amb tomàquet solidari, amb plena transparència en els procediments, proximitat cap a l’afectat però sense victimismes, calçots menjats amb les mans però amb aquell estil. És la grandesa de ser com som, o de ser com érem.

Algú podrà trobar innecessari i patriota vincular país amb La Marató, però és justament aquesta unió la que ho explica tot. Tot va junt: La Marató, Catalunya i la guardiola. I Guardiola.

1 comentari:

  1. Jo encara tinc dubtes d'on van a parar tots els diners recaptats...
    I si d'aquí a un temps passa com amb lo del palau de la música i sabem que de tot això algú s'embutxaca un pessic? Tinc por Rútia, m'ho temo. En un país com aquest ple de lladregots, em temo que agafen els calers d'allà on sigui...

    ResponElimina