102) Qatar Dictatorship Foundation

Arribo tard, hi havia cua per agafar número a la paradeta del sentit comú. Però mai és prou tard per parlar de països tant extraordinaris com Qatar i les seves estratègies per tal de polir una bona imatge mitjançant un somriure postís que exciti als països desenvolupats. I als clubs de futbol desenvolupats, és clar.
En efecte, han somrigut, ens hem meravellat amb la blancor de les dents, ben alineades i perfectament simètriques, i hem firmat el que fes falta en nom d’una barreja de solidaritat mal entesa i d’uns ingressos totalment contradictoris amb l’estructura d’una fundació.

Resumidament, el Barça ha acceptat patrocinar la promoció turística i nacional d’una dictadura a través d’una fundació controlada pel mateix govern i que va prou esvelta econòmicament parlant com per pagar trenta milions a l’any a un club de futbol. Clar i català (i àrab).
Un cop superat el debat sobre si cal portar o no publicitat sobre les franges blaugranes, que personalment ho veig com quelcom evitable però no imperdonable, el que cal estudiar a fons és la procedència d’aquesta publicitat i saber triar la que millor s’adeqüi a uns valors que el Barça ha anat cultivant amb els anys. És per això que l’acord amb Qatar Foundation, altrament anomenat Govern de Qatar, és una errada estrepitosa que ens empetiteix com a club i ens fa renunciar a aquella excel•lència d’una samarreta sense taques però que, d’altra banda, ens ofereix la possibilitat d’optar a una temporada on es puguin guanyar fins a 7 títols: el de piltrafilles ja és nostre a principi de temporada.

És un error de concepte, de pecar de bona fe, de deixar-se embadalir per quatre bones paraules que convencessin al més hàbil negociador. El Barça ha caigut al parany de la convicció àrab i, més greu encara, al parany de la hipocresia més inexplicable, quan fa només uns mesos es condemnava a Laporta per establir relacions amb un estat també dictatorial com Uzbekistan i, en canvi ara, es defensa aferrissadament l’opció Qatar.

De tot plegat no en traurem res de bo, ja que el fet que Francisco Franco sigui avui un pèl més culé no és la millor notícia.