103) Carta d'agraïment al Tribunal Suprem

Fa uns mesos publicava una carta d’agraïment al Tribunal Constitucional per la bona tasca desinteressada que estava exercint per mantenir la flama catalana, l’orgull identitari i el patriotisme català més sincer. Avui, envoltat de l’alegria tova que comporta el Nadal, em reconforta poder tornar a expressar aquest mateix sentiment de satisfacció cap a una gent que s’arremanga constantment per procurar que Catalunya no desvariegi pel camí del conformisme més decebedor.

Són ells, cadascú dels membres del Tribunal Suprem, els que fan arrelar el país, i no pas les quaranta mil festes nacionals que puguem celebrar un 11 de setembre o les infinites declaracions institucionals sense emotivitat que no suposen res efectiu per a l’apinyament català. El Tribunal s’ho treballa, ho estudia tot, ho examina, en preveu les conseqüències, i acaba definint la millor opció que farà despertat tot un país del seu fals somni en el que la bona convivència regnava entre Catalunya i Espanya. El resultat llavors és l’esperat: es produeix una mobilització, una reivindicació comunitària que sorgeix de cop i volta i aconsegueix recuperar la senyera d’un armari que semblava tancat, tancadíssim.

Per això, des d’aquesta carta vull trencar una llança a favor de l’únic col•lectiu que vetlla per la supervivència del sentiment catalanista, tant escapçat en èpoques de globalització, i que sap perfectament quan és el moment precís per espavilar una nació. Va ser el passat mes de juny que el Constitucional ens esperonava amb la magnífica sentència de l’Estatut, i des de llavors havia passat massa temps, un temps que havia refredat la reivindicació en un racó i que el Suprem ha sabut percebre’l per posar-hi remei impedint que els ànims decaiguin en un país que necessita constantment l’alè reconfortant de regals impagables com els que proporciona la Meseta.

Això és aixecar un país. Ja es pot invertir en mil campanyes electorals, que els únics que ens trauran del pou reivindicatiu seran ells, amb el seu inconscient amor cap a Montserrat i Estrella Damm.

Tribunal, amics, aquí teniu algú que reconeix la vostra tasca i us l’agraeix. No defalliu mai. Sou suprems.