S’ha dit tot, així que difícilment aquesta dissertació aportarà res de nou en un debat tan estirat. Però cal parlar-ne, i fer-ho des de la visió més objectiva possible, acampant enmig dels dos exèrcits i valorant-los sense ser partidari de cap rei ni tenir cap soldat proper en cap trinxera.
En primer lloc, és evident que la traïdoria dels controladors aeris ha estat salvatge, vergonyosa i punible. Convindrà que s’actuï amb contundència contra tots els desertors, amb equivalència als quartos foscos que temíem durant la infància, sense objeccions. Encara que, si es pensa fredament, tampoc ens hauria d’escandalitzar tant que aquestes persones abandonessin per unes hores el seu lloc de treball tenint en compte que a Catalunya hem sofert durant anys un Govern també absent. Però vaja, sembla clar que al segle XXI no és tolerable una actitud tan mesquina com la que ha afectat a la societat viatjant catalana. Miserable.
D’altra banda, l’actuació del Gobierno ha estat exemplar, obligant als revoltats a reincorporar-se sense concessions, fins i tot decretant l’estat d’alarma quan calia. Sorprenentment, no s’ha deixat endur pel bonisme més il•lògic i absurd, al•legant drets inexistents per part dels treballadors, i ha clavat un 5-0 incontestable als controladors que portaven massa setmanes escalfant les prèvies amb un accent lleugerament portuguès. Zapatero, líder amb goal average a favor.
Hi ha qui carrega contra el Gobierno per haver imposat les controvertides noves condicions en el precís dia de l’operació sortida del Pont de la Immaculada. Però dir això és fugir d’estudi. No es pot justificar una penosa revolta com la que s’ha viscut per una raó tan tercermundista com aquesta. Al segle XXI una revolució així no ha d’existir, sigui quan sigui i pels motius que sigui.
Finalment, tot i la desautorització en les formes, hauríem d’aturar-nos a escoltar les suposades víctimes, arribar a comprendre les seves reivindicacions i aspirar a concloure alguna cosa més que no pas la utilització del seu salari com a impediment per a reclamar el que creguin convenient. De moment està costant que s’expliquin a causa d’uns mitjans de comunicació tendenciosos que busquen amb insistència posicionar a bons i dolents, com si tot es limités a això.
No se n’adonen que l’únic dolent en aquesta història és el menjar dels avions, causant de molts més desastres que no pas una vaga encoberta de quatre innocents que busquen una vida millor.
M'ha agradat, estic d'acord a tota la primera part, com el 99% de la població, però també a l'últim que dius: que la forma és vergonyosa i punible PERÒ potser se'ls hauria d'escoltar, i que els sous tan alts, tot i l'enveja que provoqui en qualsevol ciutadà, no són excuses per no escoltar-los.
ResponElimina