L'opinió descansa. Creu que ja ho ha dit gairebé tot, se'n torna cap a la seva habitació i es deixa anar sobre el llit. Amb un sospir exagerat. Hi cau amb la mateixa roba que du posada i per la manera poc ortodoxa en què ha quedat estirada es deixa entreveure que no serà un descans excessivament llarg. Però descansarà.
Abans, però, intenta allargar la mà cap a la taula, on hi ha dues carpetes molt usades, malmeses pel temps. Una d'elles està completament oberta, amb desenes de papers desordenats a dins. A la part superior de la tapa s'hi llegeix "Americana i xancletes". Tanca la carpeta i es regira per arribar a agafar l'altra, on s'hi acumulen retalls de pàgines concretes de diaris de tota mena, on es parla de temes diversos i on l'opinió hi és present sempre. Fa un somriure nostàlgic i la torna a deixar sobre la taula. Mig oberta.
Es recol·loca, acabant de desfer el llit, i s'endormisca. No ha pensat a programar-se el despertador. Però tant se val, ja despertarà. L'opinió sempre acaba despertant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada