És fàcil escriure. I encara és més fàcil parlar. El que resulta més complicat és fer-ho amb una mínima decència i coneixement del que s’està comunicant. Segurament aquest bloc tampoc compleix els requisits necessaris per traslladar opinions consistents, però l’escassa repercussió que tenen les seves reflexions l’escuden de possibles errors que es cometin.
És fàcil parlar. I encara és més fàcil escriure. I aquests dies, en plena campanya electoral, s’està demostrant aquest fet quan reputats tertulians parlen, comenten, debaten, acusen, recomanen i avisen sobre tot el que envolta el problema de la immigració a Badalona. El líder del Partit Popular badaloní defensa amb un aferrissament gairebé exagerat la seva posició contrària a la massiva arribada d’immigrants, suposadament conflictius, a la ciutat. Al mateix temps, la resta de partits polítics l’acusen de generalitzar i de mentir de manera populista en les seves acusacions. I entremig, milers de veus llunyanes a Badalona opinen sobre el que es deu viure a la ciutat, sobre com caldria afrontar-ho, sobre la situació que creuen que es viu al carrer... i sobre un extens etcètera de factors que ni coneixen ni els pertany conèixer.
L’important és omplir pàgines i decantar-se cap als favorables o cap als contraris. Sense cap idea, sense cap mena d’informació rellevant, sense cap sentiment de vergonya que t’impedeixi parlar d’allò desconegut. Només cal plantar-se en un cantó determinat i disparar cap allà on dedueixes que cal disparar. Tant se val el grau d’estupidesa que comporti el tret, dispara.
És trist aprofitar el tema del racisme i la immigració per vomitar tòpics i impressions generals que res tenen a veure amb la realitat que s’està vivint en segons quines poblacions. Tots tenim una opinió d’abast general sobre aquesta temàtica, però no la tenim quan ens estem referint a particularitats com Vic, Badalona o Guissona, on a la majoria no ens hi vincula res ni ningú. Deixem que siguin ells els que parlin de la seva vida, la real, la que pateixen o gaudeixen dia a dia. No ens pertoca a nosaltres alliçonar sobre allò que desconeixem.
Són ells els protagonistes. Però mentrestant, nosaltres parlem. No sabem de què estem parlant. Però parlem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada