Un jutge d’Estats Units va dictar el passat divendres una sentència peculiar contra un jove culpable d’atropellar i matar a una noia durant una nit en que conduïa ebri. El jutge ha decidit condemnar Christopher Elton Campbell a deu anys de llibertat condicional per homicidi involuntari. Però, a més, i aquí apareix la novetat de la condemna, ha estat també obligat a recordar durant deu anys la seva víctima.
Efectivament, durant tots aquests anys en Christopher haurà de lluir una polsera amb el nom de la noia i l’haurà de recordar cada dia quan es desperti i la vegi abraçada al seu canell. Però la sentència no acaba aquí, ja que en determinades dates, com els aniversaris del naixement i de la mort de la noia, en Christopher haurà d’ingressar a la presó per tractar-se de dates especials en la vida de la jove desapareguda. Si el noi incomplís algun d’aquests preceptes, la presó passaria a ser definitiva i acabaria el joc dels recordatoris i les polseres.
Sembla que recordar el crim comès està esdevenint un nou estil a l’hora d’aplicar penes als delinqüents i, tot i que la condemna pot ser èticament discutible, no hi ha dubte que l’impacte de ressuscitar cada dia la imatge d’un assassinat que has comès ha de ser profundament dolorós per qualsevol persona digna. El noi de qui parlem no és cap assassí voluntari, és un individu normal i corrent com tots nosaltres que un dia s’equivocà mortalment, així que les conseqüències de la visió diària de la polsera poden acabar afectant de manera substancial la seva mentalitat.
Tot i aquests efectes secundaris, crec que hi ha altres casos en què la tàctica de la polsera és indispensable. Sense anar més lluny, a casa nostra algú hauria de començar a repartir-ne a la classe política espanyola. Ministres del Govern, jutges del Tribunal Constitucional, diputats del Partit Popular i Partit Socialista... tots ells haurien de despertar cada dia amb una meravellosa polsera quadribarrada on s’hi llegeixi Catalunya. Seria gratuïta, sense cap cost que impliqués aportar capital a les arques catalanes, i amb diversos dissenys que afavorissin al més estilista. Les dones condemnades podrien optar fins i tot per quedar-se amb una versió de braçalet molt més femení i estètic.
Pensem-hi, encara hi som a temps. Potser serà l’única manera d’estovar unes ments malèvoles que acumulen una quantitat indecent d’assassinats morals a la dignitat de tota una nació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada