Res, com sempre. A tot arreu menys a Barcelona. On dius que neva? A Terrassa, Sabadell, Sant Cugat... Sant Cugat també? Déu n’hi do. Però aquí no. Sempre serem uns pringats. Has fet Estadística? No, estic subratllant Relacions. Em falta poc ja per acabar els textos. La Laia ha arribat fa estona, l’has vist? Ah, no... està per aquí? Sí. Plou eh, de moment res. Ja... però jo vaig sentir ahir el Molina que deia que podia arribar a qualsevol lloc... no ho sé. En fi. Tens subratllador? Se m’ha acabat la merda aquesta. A veure? No, no, no guixa. Ja veuràs, prova. Ah per cert, aniràs a classe d’Economia? Economia, jo? No hi he anat en tot el trimestre i vols que hi vagi avui? També és veritat... Ara sembla aiguaneu no? Sí, però molt justet eh, es desfà abans d’arribar al terra. Quina merda. Vaig a fotocopiar. No van les fotocopiadores! Com que no van? Que no van. Bueno, en funciona una, però hi ha tres milions de persones fent cua. La puta d’oros, sempre igual. Visca la Pompeu. Visc-a la Pompeu. Sí, mira... Has començat Economia? El tio ha dit com serà l’examen i fliparem eh. 40% de test, 30% de pregunta a desenvolupar i 30% d’exercici pràctic. Aquest tio és gilipolles. Jo ja l’he puntuat a l’avaluació de profes i l’hi he fotut un 2. I gràcies. Amb aquella cara que... Ara sí que neva eh. Vols dir? Sí sí, ara ja és més serio no? Sembla... Jo em sembla que marxo. Quantes hores portem aquí? No ho sé, 3 no? Por ahí, i no he fotut una merda. Tota l’estona mirant per la finestra... Com a mínim sortim a fora un moment encara que sigui. Vinga, anem. Agafem les coses o ho deixem aquí? Tu agafa-les per sí de cas...
I a Barcelona va nevar. La neu queia imparable, amb força i personalitat. Per uns moments semblava dèbil, dubtosa, com si baixés de puntetes des dels núvols. Però la indecisió durà poc. La gent brotava fora els edificis amb somriures, llargs somriures de complicitat inexplicables que crea aquest fenomen tan estrany que és la neu. I rere cada somriure s’amagava un nen, i rere cada nen la vergonya per tornar per uns moments a la infància. Allò era neu, res més que neu, però com n’arriba a ser de poderosa...
8/3/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada