Comença el període. Just avui es dóna el tret de sortida a dues setmanes d’exàmens. Per qui no conegui el terme, i en especial per a aquella entranyable gent gran que repeteix compulsivament que ells no van tenir-ne la oportunitat, els exàmens són les proves mitjançant les quals et valoraran conceptes i fórmules memoritzades en les últimes hores. Tota la resta no importa, és intranscendent. La teva trajectòria passada té valor nul i el teu futur només depèn de la Guerra Freda i les seves conseqüències. Espavila’t. Per consol, sàpigues que Kruchev es trobà en aquesta mateixa situació fa uns anys i se’n sortí. El seu futur no es projectava en un paper, però, sinó en un mapa mundial.
Per tant, a més d’imbècil, et sentiràs inferior a Kruchev. Tot un luxe.
La meva causa forma part d’una llarga reivindicació completament ignorada per la societat, però que tornaré a manifestar per enèsima vegada: fins que el segle XXI no es desempallegui dels exàmens i dels paraigües, serem una civilització abatuda i primària. Ambdues coses mostren l’essència de la decadència humana i la prehistòria actualitzada. Són la viva imatge del passat intentant monopolitzar el futur. El segle de la informació, la tecnologia, l’eficiència màxima, la precisió, la grandesa de la imaginació... no pot arrossegar cadàvers pels camí.
Pel que fa als paraigües, fa temps que he iniciat la meva pròpia vaga personal: l’ignorància és la millor resposta. Però els exàmens vénen amb cadena, i qualsevol revolta es paga. Així que, amics, només tenim dues opcions: relatar els ideals revolucionaris de Kruchev, o dur-los a terme. Molta sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada