Els catalans hem estat sempre una raça perjudicada per tota classe d’abusos (de vegades també sexuals). Amb el pas del temps, però, hom ha interioritzat aquestes humiliacions com a pròpies i ja no posem traves a que la nostra identitat sigui calumniada i perseguida en cada oportunitat.
Som vexats a través de l’Estatut, i ho acceptem. Som agredits psicològicament per cada govern que se’ns interposa, i ho acatem. Som repudiats i menystinguts per mitja Espanya, i endavant. Existeixen Curris Valenzuelas i Tomases Ronceros, i els escoltem. Som maltractats per col•legis arbitrals, i continuem jugant. I un llarg i tenebrós etcètera. Ara bé, el que no és tolerable és que tota aquesta injustícia vingui acompanyada d’un professor de Política Espanyola incompetent. Això no.
El que s’ha viscut aquest trimestre és indescriptible. Qualsevol paraula que intenti definir la incompetència amplificada viscuda quedarà obsoleta i minúscula. Qualsevol resum que es provi de fer per tal de sintetitzar l’experiència serà massa imprecís i incomplet. Qualsevol coneixement que hagis pogut extreure’n serà de valor nul, fins i tot negatiu o contradictori.
És per això que em veig incapacitat per concretar amb una sola paraula o frase la tragèdia educativa que hem patit. Un Haití de l’ensenyament. Un 11-S del coneixement. Una absoluta Guerra a la coherència i l’enteniment. Vist el panorama, el millor que ens pot passar és iniciar una ràpida Trancisió cap a un trimestre esperançador i normalitzat, deixant enrere discapacitats vàries.
Que tinguem sort...
(Recordo que aquesta nota pot ésser comentada en català i castellà, encara que millor si expresseu les vostres opinions en anglès, alemany, italià, txec, rus o madagascarí oriental.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada