Déu és benevolent quan vol, i ho fou amb mi quan m’instaurà per gràcia divina el plaer de patir els colors blaugrana. I el plaer de viure a Catalunya i cantar tonight tonight a l’estiu. I conèixer persones fantàstiques i insultar-les amb confiança. I tenir els ulls marrons, tant cotitzats en un món on el blau predomina. I portar ferros ortodòntics durant la nit sense que ningú se n’adoni i fer veure que no n’he portat mai.
Però no tothom flirteja amb Déu de la mateixa manera, i n’hi ha que són castigats per l’omnipotència celestial amb conseqüències irremeiables: no són catalans, ni del Barça. Davant aquest fet les víctimes tan sols tenen dues opcions, que passen per acceptar i valorar els afortunats catalans barcelonistes o bé rebel•lar-se davant la tirania que se’ls imposa al ser d’altres equips i països menors. Normalment s’opta per la segona.
Així que Catalunya i el Barça, sense voler-ho, acaben sent l’ase dels cops i el blanc perfecte per descarregar odis i ires exaltades. Totalment comprensible; jo mateix també ho faria si veiés la meva vida condemnada pel fet de viure (posem per cas) a Arizona i ser del Dínamo de Kiev.
Ara bé, el que no podem permetre de cap de les maneres és que el crit de guerra d’aquests personatges sigui el famós “Puta Barça, i puta Catalunya”. No senyor, fins aquí podíem arribar. El mot Barça no és de gènere femení, per més que hi hagi equip de dones. El mot Barça dóna nom a un club, un equip, un sentiment, i totes aquestes paraules són masculines. El Barça. Així que el mínim gest que poden tenir és canviar l’insult per “Puto Barça, i puta Catalunya”. Un simple canvi gramatical que denota cultura i coherència.
Pel que fa a Catalunya, és correcte des del meu punt de vista la qualificació femenina del terme i, per tant, trobo encertada la segona part de la blasfèmia. I encara que em dolgui que la meva pàtria sigui puta, cal reconèixer que carreteres com la de Castelldefels donen fe cada cop més de l’encert en l’atac, per no parlar de determinats personatges de nostrades sèries catalanes.
Ànim, amics desafortunats. No esteu sols en la vostra lluita contra la injustícia del Creador, però diguem les coses clares.
Visca la Barça.
Visca el Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada