dimecres, 5 de maig del 2010

38) Carles Rútia, enginyer industrial

Hi ha gent que es lleva cada dia amb la voluntat de voler superar-se a sí mateixos i posicionar-se com a referent per a la gent mundana, normal i corrent. En conec pocs, però hi són. I és important que surtin a la llum pública (pagada per tots) i que ens mostrin a tots els seus avenços i experiències exemplars.

El cas més recent que ha aparegut és el d’una família que ja avanço que té tot el meu suport i admiració davant un període complicat com el que està passant. És la família Pelegrí Alegret, que no tinc el gust de tractar personalment. Explicaré la seva situació, totalment verídica i fàcilment constatable.

Fa pocs dies, van haver de lamentar la mort d’un dels seus integrants, Josep Maria Pelegrí Alegret. Des d’aquí aprofito per enviar el meu condol menys sincer. Davant aquest fet, germans i pares van optar per anunciar la seva pèrdua als diaris més reconeguts del país, tal com fan un gran nombre de familiars quan algú estimat mor, amb una emotiva esquela a la pàgina adient. Un d’aquests diaris fou La Vanguardia, i en la seva edició s’hi notà un minúscul error: on hi havia de dir que fou enginyer industrial hi figurava que fou “enginyer insdustrial”.

La meva grata sorpresa arribà quan l’endemà La Vanguardia publicà el següent text allà on hores abans hi havia l’esquela:
“Nota aclaridora: Josep Maria Pelegrí Alegret. A l’esquela apareguda el diumenge 2 de maig de 2010, per un error involuntari a on deia “Enginyer insdustrial” hauria de dir “Enginyer industrial”.

Sensacional. Família ídol. Exigeixo que el govern em proporcioni una vivenda al costat de la dels Pelegrí Alegret per tal de contemplar cada dia el llinatge d’una de les sagues més esplèndides i modèliques que té en aquests moments Catalunya. Sí senyor. Per una simple errada sense importància reivindiquem una segona esquela totalment gratuïta i sense objeccions. I tant que sí! Aquesta és l’actitud, aquest és l’esperit català, aquesta és l’ambició patriòtica.

Tots som Josep Maria Pelegrí Alegret. I prometo que si m’he equivocat en qualsevol lletra del seu nom, demà aquesta nota tornarà a sortir publicada a cost zero per la família.
Descansi en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada