divendres, 7 de maig del 2010

39) Poder XXX

La Diagonal queda estirada, tremolosa, amb la cara desencaixada i li passen mil imatges pel davant. Imatges d’un passat i present meravellós, que ara s’esfumen amb el seu cos gairebé nu mal col•locat al terra. Forçada, intenta deslliurar-se de les mans que l’empenyen a quedar subjectada a l’asfalt. Ell sembla que tingui més força. I a ella només li queda l’esperança que algú es desempallegui del seu agressor, plenament confiat dels seus actes. Ell la mira amb un somriure de vici i la mirada mig perduda de desig.

La gent passa pel costat i queda paralitzada davant l’escena; només alguns escèptics continuen caminant amb la maleta a una mà, el croissant a una altra, i l’acomiadament al cap. Els que s’aturen es miren entre ells, sorpresos, pensant en reaccionar d’alguna manera sense saber com.
Ella intenta forcejar per última vegada amb l’enemic que fins aquell moment considerava respectable. Però ja feia dies que se li insinuava perillosament, sense esperar un no per resposta. Li prometia un futur prometedor que passava necessàriament per uns sacrificis que ella no acceptaria mai. I només en aquell instant, plana a terra, se n’adonava de l’atrocitat que representa l’ambició incontrolable que arrabassa amb tot el que es troba pel camí.

Aquesta ambició malaltissa encarnada en poder es mossega el llavi, se li acosta al coll, sembla no tenir barrera ni oposició. Ella gira la cara, tanca els ulls, obre els ulls i mentre nota la fredor de la via en una galta dirigeix una mirada d’auxili i conformitat cap al públic improvisat que ni tan sols ha pagat entrada per presenciar un espectacle dantesc.

Es fixa en una dona, immòbil, amb la mirada absent i massa sorpresa com per moure un dit. La Diagonal empassa saliva, intenta captar la seva atenció i es disposa a dir-li alguna cosa, potser cercant la salvació, malgrat la distància. La dona ho comprèn i s’acosta prudencialment amb passos curts i sempre controlant a la bèstia. Quan creu que avançar més seria temerari s’atura i fa un esforç per llegir-li els llavis des de la llunyania... Després de llargues interpretacions, dedueix dues úniques paraules.

Opció C...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada