Som campions. Els aficionats culés també, sense cobrar un duro per la proesa, i això m’omple d’orgull i satisfacció. Hagués pogut dir que m’omple de joia i alegria, però el refranyer popular m’obliga a seguir l’estela monàrquica i mantenir les tradicions arrelades. Així que avui l’orgull i la satisfacció són les dues belles paraules que omplen el meu famèlic i blanc cos encara sota els efectes de l’hivern pederasta.
Ambtot, els campions gaudim d’un plaer absolut però no d’una intel•ligència eterna. Diumenge pel matí vaig contemplar al bus barceloní com una noia que lluïa la samarreta blaugrana i parlava pel mòbil un català exquisit (tot i que no comestible) llegia “El porqué de las cosas” de Quim Monzó. En castellà. No la vaig agredir perquè uns ulls de tercera edat m’observaven amb deteniment.
On s’és vist que una noia autòctona llegeixi llibres excel•lents d’escriptors autòctons en llengua traduïda? On és el codi penal? On és l’Exèrcit? A què esperen per actuar contra gent detestable i ruïnosa que no fa més que empobrir la perjudicada quota intel•lectual catalana?
A Catalunya tenim la sort de ser bilingües. I aprofitant aquesta fortuna, no es pot llegir el Quijote en català. No podem trepitjar García Márquez en català. No podem malmetre Mercè Rodoreda en castellà. Ni es pot tolerar l’agressió a Josep Carner en castellà.
Un cas diferent seria el d’escriptors estrangers que, degut al desconeixement de la llengua de la versió original, han de ser traduïts i cadascú tria l’idioma en que se sent més còmode a l’hora de gaudir-los. Totalment comprensible, donat l’estat de l’educació actual.
Mentre conceptes tan bàsics com aquests no quedin inculcats en la població, continuarem sent campions però altament idiotes. I amb un país d’idiotes que es dediquen a subestimar la creativitat literària de grandíssims autors autòctons no anirem enlloc més enllà del Camp Nou per festejar glorioses nits vencedores.
Una llàstima, que diria Rodoreda. Una lástima, que diria Cervantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada