No tinc tema. Res a dir, res a opinar i res a rebatre a ningú. Tot i estar pensant durant una estona algun aspecte que valgui la pena fer-ne referència, em feia una certa mandra parlar d’Israel, per exemple. Quina importància té Israel pel carrer Borrell de Barcelona? Cap. L’única preocupació que em provoca el nom d’Israel és aquesta dificultosa complicació que comporta la pronunciació del seu nom, amb una S i una R enganxades que ja va donar a entendre en el moment de la seva creació com a Estat que seria un país que donaria problemes a la humanitat. No es pot anar pel món amb una S i una R unides.
Els meus pares, gent malèvola on n’hi hagi, van optar intencionadament per col•locar-me el nom històric de Carles davant del cognom Rútia amb l’objectiu de fer-me pertànyer la resta de la meva vida al selecte grup de desgraciats que no poden pronunciar el seu nom amb rapidesa degut a la mala conjunció d’una S davant d’una R. Per tant, en cada ocasió el meu Rútia va precedit d’una trista paradinha per tal de donar aire al matrimoni consonàntic forçat.
Així que ja em veieu, a la meva edat i fent paradinhes davant cognoms impossibles per culpa de noms mal triats.
No culpeu de res a Israel. Se sent oprimit, incomprès i humiliat com jo per culpa de mals pares que no s’estimen els seus fills Estats i els decanten cap a la violència típica dels marginats socials. Jo també sóc Israel. I no patiu, ens en sortirem. Tot i la oposició frontal de Palestina, ens en sortirem.
Què fàcil és per ells la vida! Amb un nom perfecte, sense entrebancs linguals ni estranyeses consonàntiques, els palestins poden viure amb el cap ben alt i la pedra a la mà, esperant el moment per agredir el delicat Estat israelita. Odiosos palestins, com n’és de fàcil jugar amb el vent a favor i un nom fantàstic i rodó...
Però Israel i jo, malgrat malalts, estem units. Que ningú en tingui cap dubte.
No ens obligueu a avisar al company Liechtenstein...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada