50) En venda

-Diga’m.
-Hola, bon dia.
-Bon dia.
-Mira, trucava pel pis aquest que he vist que vens a Avinguda Tarradellas. Deus ser tu no?
-Ah sí, sí. Digui’m. Vol informació o...?
-No no, només trucava per dir-te que no me’l quedaré.
-Que no se’l quedarà... Esperi, si em diu el nom me’n recordaré de qui és perquè ara estic perdut. Digui’m quan vam parlar vostè i jo...
-No no, si és el primer cop que li truco. És que acabo de veure el cartell mentre passejava pel carrer i he pensat en trucar-lo...
-Ja... però llavors, perdoni eh, però no acabo d’entendre el perquè de la trucada. Anava pel carrer, ha vist el cartell i em truca per dir-me que no el comprarà?
-Sí, clar.
-Bé, no sé què vol que li digui... Gràcies.
-Però que li molesta alguna cosa? L’estic avisant de que no compraré el pis. D’altres ni avisen.
-Sí sí, i li agraeixo, però continuo sense entendre la necessitat. Però bé, gràcies.
-Escolti, si hagués sabut que m’havia d’obviar d’aquesta manera no hagués trucat eh. A veure, vostè ha penjat el cartell de EN VENDA al seu pis no? Doncs si ara l’estic avisant dient-li que no li compraré ja és un possible comprador que elimina vostè. O no ho veu? Li estic estalviant feina.
-Home ja, però és que si m’haguessin de trucar tots els que no el volen no acabaríem, senyor. Jo em centro en els que n’estan interessats, òbviament.
-Això és per la falta de valors d’avui en dia. Jo crec que ignorar a algú que t’està oferint gentilment alguna cosa, com en el seu cas un pis, és lleig. El mínim que podem fer es fer-li saber a la persona que no ens interessa i que gràcies. Però en fi, suposo que dec ser jo el que va contracorrent...
-No, si vist així té raó eh... però no sé, les coses van diferent actualment.
-Segurament... bé, res més. Només era per dir-li això.
-Bé, doncs res, gràcies.
-A vostè, passi-ho bé.





-Hola, que el puc ajudar en alguna cosa?
-Sí, mira, he vist els pantalons aquests d’oferta que teniu a l’aparador i...