Els exàmens necessiten companyia. Són éssers solitaris, sense amistats ni companys permanents que els animin a seguir endavant. Bastant repudiats i marginats socialment. Per això és un mal negoci portar anys de tracte amb ells, perquè et veuen com l’única persona amb la que poder comunicar-se i compartir inquietuds, i de tan en tan et truquen des d’un número privat per tal de recrear-se en la crueltat de l’atracament. Podríem quedar un dia, diuen. Tu intentes esquivar la situació, canviar de conversa, parlar del temps o criticar el govern. Però facis el que facis acabaran per endur-se’t al seu terreny i retornar a l’objectiu inicial de la trucada. Dinamisme zero. Podríem quedar un dia, et recorden. No et queda més que claudicar en els teus intents trànsfugues i abandonar qualsevol pensament optimista. L’última resposta que s’ha de donar en aquestes circumstàncies és la donar-los via lliure per escollir la data de la trobada. En caure en aquest error, els exàmens tenen les preferències ja marcades de bon principi i et citaran pel mes de juny preferiblement. Tenen una fixació. El més segur és que tu ja t’haguessis planejat el mes amb aperitius estiuencs i piscines amb parets de mosaics blaus, però acabaràs acceptant i retocant l’agenda que tenies programada prèviament. Com més aviat me’l tregui de sobre millor, pensaràs. És possible que en algun moment sentis pena o compassió per ell, però serà totalment passatger.
Aquesta cita serà una llosa. No hi ha mai temes de conversa, assemblant-se perillosament a un viatge etern d’ascensor, amb l’única diferència que les víctimes van conscienciades amb antelació. Així que l’única via escapatòria rau en preparar-te amb devoció tot el que tens per dir-li, que serà ben poca cosa, i abocar-ho tot tan bon punt us hàgiu saludat fredament. Val més que parlis tu que no pas escoltar les seves misèries. I de fet ells també busquen que els distreguis.
L’únic tret positiu d’aquests moments de tristor individual i col•lectiva és que el teu grau de popularitat augmenta a uns nivells òptims i en cas que algú hagi tingut la mala idea de convidar-te en avorrides festes estiuenques amb personal d’Estrella Damm, sempre els podràs respondre amb el cap ben alt que t’és impossible.
No puc, he quedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada