Amb les eleccions barcelonistes a tocar, i després d’haver vist amb passió els debats protagonitzats pels candidats i les diferents estratègies que ha protagonitzat cada un d’ells en les últimes setmanes, us en faré un resum subjectiu el més objectiu possible.
Sandro Rosell:
Molt treball de fons, anys de preparació d’unes eleccions que els mitjans de comunicació li faran guanyar i un nou mite creat. A Catalunya ens faltava un Obama, i a falta de trobar-ne algun políticament l’hem anat a buscar en l’aspecte esportiu sense ni tan sols haver pensat en agafar el tiquet de garantia. Sense capacitat de convicció en la paraula, ha optat per passar amb discreció fins al moment dels debats i que els mitjans i i els eufòrics li organitzin la campanya gratuïtament. Bona tàctica. Bon programa electoral però exagerat babisme cap al creador. En el debat a 8TV ha estat l’única ocasió en que l’he vist que sortia d’un duel amb la perspectiva reforçada i havent comunicat alguna cosa. Acabarà sent un nou Laporta, amb tots els mèrits i defectes que això comporta.
Marc Ingla:
Bon programa electoral també però amb massa temps perdut atacant a Sandro Rosell. A final de campanya serà recordat per molta gent més per la seva fixació frontal cap a ell que no pas per les idees que ha aportat, tot i ser bones. Inici de campanya desastrós amb agressivitat innecessària i nerviosisme estèril per guanyar qualsevol vot. Un primer debat que va reafirmar totes aquestes debilitats i un segon i tercer debat on ha patit una transformació positiva que l’ha fet erigir-se com a guanyador moral, en actitud i aportació d’idees. Bon canvi d’estratègia tot i que potser arriba massa tard i de manera forçada. Li pesarà electoralment el fet que no sigui Soriano el cap de llista.
Jaume Ferrer:
Cap mena de carisma, bona persona com el que més, amic dels seus amics i austeritat i seriositat màxima. Massa tou per convèncer a ningú i cap argument sòlid per arribar a convèncer a ningú en cas que no fos tou. No ha aportat cap innovació més enllà de reivindicar el passat i present amb moments de tristor inclosos quan assegurava que el mòbil se l’havia pagat sempre ell. Campanya electoral espectacular amb promoció per tot arreu: ràdio, diaris, busos i panells. Serà aquesta insistència la que li podrà fer augmentar el percentatge de vots, juntament amb els religiosos laportistes. Poca cosa més.
Agustí Benedito:
Tota una sorpresa que passés el tall de firmes. S’ho mereixia fora dels tres grans candidats. Un cop dins la cursa electoral, gran inici pels que encara el desconeixien amb una capacitat oratòria de les que agraden a la gent i amb un gran talent comunicador... si tingués alguna cosa a aportar. És el seu problema. La seva candidatura està clarament orientada a desgastar als grans futuribles, però no té la preparació suficient ni la voluntat per arribar a la presidència. Més enllà de bons atacs a Rosell, no sabria recordar cap idea plasmada. Segurament si hagués presentat un programa sòlid des d’un principi tindria moltes més opcions. Excessius massatges a presentadors, conductors de debats i entrevistadors que li fan perdre credibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada