54) Reiniciant expectatives

Primera nota en un blog, el meu propi blog. Fins ara la víctima mural dels altres 53 articles era el Facebook, on tot quedava explicat i relatat entremig de fotografies de nits oblidables i grups de gent contrària al món en general. Ara és diferent: un nou espai, concret i específic, per continuar fent el mateix en un entorn més decent.
Tot per la fama, doncs. No ens enganyem, l’únic objectiu de tot plegat radica en el fet de ser conegut per una massa consistent de població i passar a ser considerat alguna cosa més que un mediocre relator d’improperis contra el Govern, el canvi climàtic i els àrbitres de la Lliga.
La fama inicial m’omplirà de joia i em proporcionarà els primers contactes amb la cúpula periodística del moment. Seré conegut i tingut en compte per molts d’ells i els començaré a parlar de tu, de les seves trajectòries i els seus mèrits. Possiblement deixi entreveure algun avís de canvi generacional i els incitaré a renovar-se, tot rient. Les publicacions de renom em situaran en llocs destacats en les seves edicions i velles patums quedaran apartades del món de la lletra i la paraula.

Haurà arribat el moment en que m’hauré transformat en un ser repel•lent i detestable, sense haver assumit els èxits massa veloços. La gent m’odiarà però jo ja disposaré d’una casa amb majordom i piscina amb il•luminació nocturna que em farà replantejar el meu futur professional, destinat ara a la televisió. La casa serà presentada a la productora televisiva que més augmenti el meu rebost econòmic, tothom em veurà nedar en l’abundància i acariciar gossos dòcils en un jardí inacabable i em prendré un any sabàtic a Madagascar.

Al tornar vendré una suposada raó solidària del viatge però no seré cregut per les més malèvoles ments del cor. Em veuré obligat a seure en platós infames i s’iniciarà la meva decadència. El més probable és que acabi morint en la més trista soledat i sense cap altre company que l’alcohol a prop meu. De ben segur que, a més, faré pudor de suor.

Perfecte, doncs comencem.