El món el governen els injustos. Des d’Obama i fins al subjecte de torn que presideix l’escala amb desgana, quedem sotmesos al seu poder sense opció de queixa formal ni revolució possible. Per més mofa, se’ns intenta frenar els impulsos anàrquics al•legant que la Justícia va completament deslligada a l’acció governamental i que, per tant, hem de viure en plena confiança i tranquil•litat.
Doncs ajudi’ns. Ajudi’ns vostès a creure en la justícia. Perquè amb incongruències no aconseguiran que creiem en res més enllà de Guardiola. No en volia parlar, però s’ha arribat a una situació insostenible en un cas concret.
Millet a la presó. Quan ho veia no ho creia. Tot un referent econòmic, un exemple de remuntada financera, un model d’ambició i ganes de subsistència... i res d’això ha convençut a la mal anomenada Justícia per tal de deixar-lo sobreviure en pau la resta de la seva vida. La Justícia, aquella sempre cruel amb els més dèbils, ha sucumbit a les demandes mediàtiques.
¿Amb qui volen que ens emmirallem els joves, sinó en l’excel•lència? ¿Qui volen que ens facin de far pel futur, sinó els ídols nacionals? Ens oculten un símbol, després d’haver-lo passejat per televisions i diaris malparlant-ne i faltant-li el respecte que es mereix. Fins i tot, en un intent de minimitzar els seus èxits, s’han limitat a publicar la xifra dels seus guanys en euros, ja que així sembla menor que en pessetes: 35 milions d’euros. No senyor. Han estat gairebé sis mil milions de pessetes. Apoteòsic, màgic, impossible, absolutament genial.
Som una vergonya de país, criminalitzant a aquells que triomfen per culpa d’una enveja que corromp a mitja societat i els empeny a atacar a la persona honrada i exemplar. Una enveja que els fa odiar a algú que ha arribat a fer pagar al seu consogre el casament de la filla, mentre ell ho passava a comptes del Palau. No hi ha ningú capaç de superar tal il•luminació artística. I ells ho saben, i per això l’odien.
Perquè això és art. La música són tonteries.
ajajajaja
ResponEliminatens raó... només queda dir:
Millet president, perquè nosaltres també tenim dret de tenir un Berlusconi català. Visca.
PD: després d'aquesta primera part de tarda estudiant amb la famosa llista, només puc dir que m'he quedat completament captivada, prendada i rendida a "Just like a wall'' de Russian Red
:)
Ets boig, Carles.
ResponEliminaComparteixo amb tu l'admiració per l'ingent feina del senyor Millet per a poder fer de lladre i de senyor alhora.
Amb això és com amb tot: els pobres són bojos, els rics, excèntrics; els pobres són immigrants, els rics, turistes; els pobres són cutres, els rics creen tendència; els pobres són lladres, els rics, genis financers...
L'únic que tinc a dir a favor del sr. Millet, encara que tampoc sigui tant a favor seu com em penso, és que s'ha vist atrapat davant, com tu dius, d'una situació d'enveja. Ells sabien que era millor que ells. Ells sabien que tenia el corralito millor muntat que ells. Però bé, la llei només funciona quan volen fer que funcioni. I els intents de desprestigi polític, és a dir, la comissió del cas Palau-CDC o la rèplica intentant fer-hi entrar els draps bruts del cas Pretòria-PSC, no són res més del mateix.
Qui estigui net de tota culpa que tiri la primera pedra, ja veuríem tots com de callats estan.
Et recomano, Carles, que llegeixis 'Vents de guerra' (no sé si el trobaràs en català, en castellà segur), d'Steven Pressfield, crec que t'agradarà i aprendràs com funciona realment la política. Comprendràs com algú titllat de traïdor i pària pot passar en un obrir i tancar d'ulls salvador de la pàtria i amo a seguir.
La política, de la que en formo part, és un pou de merda.
T'he dit boig, Carles, no rectificaré, sinó replico: visca nosaltres els bojos, Carles!
Estàs com un llum, però és normal, és conseqüència dels exàmens. Tot i això, la manera d'explicar-ho... súblim.
ResponEliminaLourdes Lara Cortés
A mi em sembla el mateix. Tothom es posa les mans el cap quan dius "doncs jo estic de part del Millet". Però, en el fons, tothom per dins pensa "sí, a la presó, aquest "listillo" ". Clar, perquè d'haver-ho pensat, o d'haver tingut l'oportunitat, tu hauries fet el mateix. Simplement, cara dura i sort. Bueno, sort que al final s'ha esvaït... I clar, què vols, no el deixaran anar després de saltar-s'ho tot, perquè entraríem en un món de caos jurídic, i tots els que estem estudiant dret la liaríem.
ResponEliminam'encanta carles! podriem dir que en la llista de déus en Millet s'aproxima als nivells estelars den Berlusconi. Qui fora ell... es deuen preguntar tota la camerilla del Pais Valencia, i la sociata tb... un home q fins la seva edat a vscut la vida plenament. Honoremlo, beatifiquemlo, femlo sant i construim catedrals en honor seu!
ResponElimina