Què té Sant Joan que no tingui jo? Preguntes que et vénen al cap cada any, quan veus com la nit conserva la mateixa llum que hi ha hagut durant el dia. Potser és aquesta llum, artificial, fugaç, viva, la que ho converteix en especial i únic. Potser la culpable n’és l’eufòria alegroia i la tonteria estiuenca, que et fa parlar de llums artificials, fugaces i vives quan hauries d’estar fent altres afers de servei pel país, com per exemple fer la maleta i escampar la boira i la ment ben lluny. És possible que sigui també la música i el soroll, la barreja de ritme compassat de la primera amb l’anarquia decisòria del segon. Aquella estranya coordinació, música i soroll lligant tota la nit... per després acabar en res, no ens enganyem.
Ves que no sigui el nom. Però no. En un país on cada cop més predomina l’imperi de la Noa i l’Ashraf, ben poca cosa hi té a fer un pobre clàssic anomenat Joan. Joan, l’antic, el medieval. No serà això doncs. Qui sap si el fet de ser Sant l’ajuda a alçar la nit, proclamant-la com una de les grans. Potser és per això que la seva festa perdura fins avui. Però també la Paciència gaudeix de la santedat i no es tractada amb la mateixa excitació, així com Sant Quintí o Santa Svetlana.
Deu ser la data, que abandona l’alteració sanguínia primaveral i enceta la bogeria de la calor, l’aigua, els aires condicionats inservibles d’antics cotxes i les bosses al mar en forma de medusa. Pot ser-ne una raó consistent. També la fi de les obligacions universitàries i col•legials hi ajuda. Tot i que la vida en general és un examen continu, així que podríem dir que no és aquest el motiu principal. Quina frase més pedant. M’excuso.
Què té Sant Joan que no tingui jo?
La vida solucionada i Jesucrist al Facebook.
No vulguis ser Sant Joan, ja se sap que ser sant és sinònim d'haver-les passat molt putes... aprofita-te'n perquè gràcies a aquest pobre home cada any tens una excusa per augmentar la contaminació acustica de la ciutat, correr sense vergonya però amb xancletes i reventar el que trobis pel camí mentre somrius complagut per la olor a polvora... i això no té preu.
ResponEliminaSant Joan t'estimem!
:)
De moment centrat en els examens oficials i dp
ResponEliminaet pares a pensar en els altres!!
apa st. Carles que tinguis un bon st.JOAN!
Crec que és el que tu has dit: s'ajunta el començament de l'estiu, sinònim de canvi radical de modus vivendi, junt amb, precisament, l'acabament d'exàmens i classes (per la gent normal). I els altres, doncs se'ns encomana. A més, la tradició és motiu suficient per alegrar-te't sense adonar-te'n. A més, si és una data en la que reuneixes tots els amics, ja,... eufòria.
ResponElimina