És curiós, com de petit arriba a ser el món. Fins fa poc creia convençut que era l’únic català que podia lluir amb arrogància el Màster en Estacions de Castelldefels que posseeixo des del 2006 i que em va costar anys de suor i dedicació. Però pel que veig, aquest títol és més comú del que un es pot imaginar i just aquests dies comencen a sortir experts ferroviaris de sota les pedres. Ara és molt fàcil promocionar-ho i fardar de títol davant els altres, precisament quan l’accident és en boca de tots, però la dignitat i el coratge cal tenir-lo abans, com jo he fet, sense amagar-ho mai i mostrant sempre amb orgull el meu treballat Màster en Estacions de Castelldefels. Em dol, però no seré rancorós.
És incoherent parlar de “tragèdia al Baix Llobregat” quan la comarca en sí ja viu en una constant tragèdia cultural i social, però estarem d’acord en que l’accident ha estat colpidor i dolorós. Un drama. Davant els drames socials s’acostuma a mirar cap amunt , a l’administració, per no mirar cap avall, on reposen els morts. És un costum habitual, una tradició, un patrimoni nacional gairebé reclamable a la UNESCO. Però potser en aquest cas caldria amagar la mà que reclama indemnitzacions i acotar el cap. Convindria analitzar fredament els fets i resignar-se a la imprudència ciutadana. Seria un guany evitar connexions en directe dels familiars acusant al Govern de totes les maldats, perquè s’arribarà a un punt de bogeria col•lectiva que derivarà cap a responsabilitzar al poder d’haver instaurat el tren a Catalunya, amb lo bé que s’anava en carro.
Compte. S’ha dit també que el passadís subterrani estava col•lapsat i que aquesta fou la raó que els portà a creuar les vies. Bé, si haguéssim de comptar les vegades que ens hem trobat en embussaments varis, ja sigui en estacions, en concerts de El Barrio o en tasses de vàter, no hi cabrien al compte corrent de Fèlix Millet. I no per això hem embogit (del tot). Així que hi ha pocs motius per senyalar a Renfes, governs i polítics com a causants indirectes de la catàstrofe. Al final són faves comptades: alcohol i inconsciència.
Siguem seriosos. Mea culpa dels desafortunats i poca cosa més.
Montilla no n’és responsable.
Montilla president.
que van passar per allà perquè per on s'havia de passar hi havia un control de policia que requisaven les ampolles d'alcohol
ResponEliminavale que estigui prohibit beure al carrer
però qui és el tonto que passa pel control
i això la policia ho hauria d'haver previst
10:47Carles
brutal els rollos k fots pel xat
xd
10:47Moi
així que sentint-ho molt no et puc donar la raó, perquè penso que la poca previsió de la policia sí és reprobable
tinc el master en mecanografia
10:48Carles
jajaja moret
tot axo mo poses al coment
piro a fe feina
10:49Moi
ok
IMPRUDENTS, es l'únic q se'ls hi ha de dir!
ResponEliminamira. discrepo bastant, la culpa si que la té la administració.
ResponEliminaSi el govern central s'hagués dignat a invertir uns quants millons en fer el corredor del mediterrani fa uns anys, és a dir quan tocava probablement això no hagués passat.
Si aquesta infraestructura estes feta els trens dalta velocitat (almenys mes alta que la de rodalies) no passarien per aquestes vies, sino per vies com les de lAVE, que estan vallades i no hi passa ningu.
Sembla ser que aixo de desenvolupar infraestructurament parlant les zones que no són radials a Madrid encara no ho tenen gaire assumit.
Aquesta infraestructura no només hagués servit per evitar les morts sino tot el benefici econòmic que suposaria per la zona costera, juntament amb una bona gestio dels ports, que beneficiaria extraordinariament a la zona (transport de mercaderies, valor afegit, noves empreses que sinstalen a la zona pels beneficis de la infraestructura de transport,...)
Per tant, sense treure a culpa als qui van creuar imprudentment, que la tenen en un 99%, l'Administracio tb la te.
Albert, Tremosa artista!
ResponEliminaL'Administració té la culpa de moltes altres coses. Però començar a dir ara que la culpa és perquè no tenim corredor mediterrani és donar corda als esvalotadors que pretenen que tots paguem per la culpa d'uns quants eixerebrats (no sé perquè em sona a rescat de bancs això...).
No i terminantment no. La culpa és seva. Punt. Un altre dia algú altre aprendrà que hi ha límits que no es poden passar. I que molts ho hagin d'aprendre així és lamentable, però és així l'existència humana.
Ah, i sí, Carles, Montilla President (fins novembre!) ;)
Estic totalment d'acord. Tot i que penso que tots cometem errors d'aquest tipus constantment, (de fet jo hauria d'haver mort atropellada uns quants cops).
ResponEliminaEm refereixo a que si és cert que s'ha de reconeixer qui va cometre l'error, però (i no dic que tu ho facis, m'has semblat molt correcte)sense estigmatitzar...
Avui al matí mirava el Lamentable Sr. Coní fent preguntes a alguna espècie de representant de Renfe (no recordo qui era) i el molt honorable Coní(ll) va i li pregunta sobre si el tren va avisar, sobre perquè el pas superior estava tancat, i incoherències per l'estil.
ResponEliminaPerò clar, tot això ja és d'esperar en un país on es fa ressò de tot allò que passa de forma morbosa i excessiva, i on es traspassen els límits de forma agosarada. Ara ens toca la part mediàtica fastigosa i evidenment morbosa de l'acceident, del qual només els que van creuar la via tenen exclusivament la culpa.
Ara que, potser, com que tots són sudamericans els que van creuar la via he arribat a la conclusió que potser allà no és feia ús de la persistent frase: Per on passa el tren? Per la via.
Totalment d'acord. Imprudència al 300%. Encara que hi haguessin controls al pas subterrani, no passis per la vía quan s'escolta el tren i a més que anava pitant. Si haguessin estat en un estat conscient ho haguessin sentit com el tren venia...
ResponEliminaLourdes
Hoolaaa :)
ResponEliminaHoolaaa :)
ResponEliminaVale de la Fuente