Incrèduls, desconfiats, farts... farts de la política, dels polítics i de la mare que ho va parir tot, en general. Així és com es troba el país actualment. Se’ns en va de les mans, l’estem perdent. És cert que avui en dia la complicació guanya la complicitat i res és fàcil davant la incompetència generalitzada, però encara hi ha qui creu en certs valors, en la responsabilitat, en les ganes de moure’s, de moure l’entorn. I alguns d’aquests han aparegut recentment. Compte, no són els agilipollats progres de la campanya “Esto solo lo arreglamos entre todos”. Els que jo em refereixo són de carn i ossos, no personatges al servei d’un govern.
Concretament són 1714 ànimes voluntarioses i actives que aquest passat diumenge han demostrat tenir una capacitat d’obertura al món molt més desenvolupada que molts de nosaltres. 1714 herois. 1714 barrets trets. Mil set-cents catorze dignes personatges que s’han acostat a les consultes per la independència i han votat en blanc. En blanc. Mai un vot en blanc ha tingut tant sentit, tanta rellevància com aquest.
És vinculant la votació? No. Tindrà cap conseqüència? No. T’interessa el tema? No. Tens hora? No. I tot i així, hi van, voten, opinen, estan allà, participen, parlen. Tot un mèrit. Un veritable mèrit. I un exemple brutal.
És la participació en sí, la voluntat de manifestar-se, de dir sóc aquí. Me la sua la independència, però endavant, parlem-ne. Ni sí ni no, però hi sóc, decidiu vosaltres.
Com m’agradaria poder arribar un dia a dir que el meu vot fou en blanc en una consulta intranscendent. Com m’agradaria poder arribar a explicar als meus fills que un diumenge vaig participar en un esdeveniment democràtic pel simple fet de creure en el joc, sense prendre part de cap opció. Ara te n’adones com de vegades tenir les idees clares no té tan valor, com de vegades la indecisió és el millor exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada