60) Carta d'agraïment al Tribunal Constitucional

Ja tenim sentència estatutària. I escrivint aquesta afirmació l’article ja perd un tant per cent consistent d’audiència que divagarà cap a altres blogs en busca de sensacionalisme grogós i cites a cegues per internet amb russes exuberants. No interessa a gairebé ningú, l’Estatut. En tot cas, se’ns ha pressionat des dels mitjans de comunicació amb l’objectiu que ens apassioni i en parlem contínuament en qualsevol context. Però mentre puguem seguir la nostra vida amb normalitat, per la majoria de la població l’Estatut tindrà el mateix interès que pot tenir la manufactura de cigrons de llimona al sud-est asiàtic. Un interès més aviat discret.

Tot i així, entrem al joc i ens el fem nostre. I un cop ens vestim de patriotes pro-estatutaris, cal referir-se a la qüestió.

Només tinc sinceres paraules d’agraïment cap al Tribunal Constitucional. L’única institució que ha sabut guiar l’independentisme català amb fermesa i constància, tal com Moisés feu davant un poble desorientat. Els únics líders que han fet aixecar a una societat que s’adormia, que no aixecava cap i que semblava morir. Han estat ells els qui han transmès un missatge d’optimisme als catalans, d’esperança, de confiança cap a un futur proper. Sense ells no seríem més que una regió socialista i decadent, pensant només en maquillar-nos per agradar a Madrid. Però gràcies a la seva bona feina ara tenim uns objectius, unes metes a assolir com més aviat millor, sense pressa però amb pas ferm, aconseguint deslliurar-nos dels que ens posen pals a les rodes.

No es tracta de treure el pal de les rodes, sinó de tenir-lo en propietat per posar-nos-el nosaltres mateixos. No somiem en una plena eficàcia governamental catalana, sinó en una descentralització de la inoperància, una autodeterminació clara. Potser millorable, però unida i amb estima i finalitat comuna.

Gràcies Tribunal. Heu escrit la primera lletra de la independència. Llàstima que sigui una paraula tan llarga i que costi tan completar-la...

Pau Claris, Francesc Macià, Lluís Companys, Tribunal Constitucional.