Tema Mauritània. Finalment s’ha hagut de pagar als segrestadors la suma que desitjaven i els dos cooperants són més lliures (o menys, depenent de les dones que cadascú posseeixi). Hi ha qui troba indignant la quantitat pagada, tot creient que aquesta bona gent d’Al-Qaeda acceptaria canviar als dos capturats per un parell de llaunes d’escopinyes Dani. I això no va ben bé així. I menys si són Dani.
Estem parlant d’Al-Qaeda, recordem. Gent que estampa avions contra edificis emblemàtics i esclata trens en hora punta, així que pel bé de tots aniria bé aparcar les reclamacions econòmiques i preparar un maletí sense fons que sigui entregat amb tots els honors. No s’hi pot jugar amb aquesta tropa, i encara menys si juguen a casa. Són el Barça del surrealisme terrorístic. Deixem-ho estar, caixa cobri i cap a casa.
També hi ha qui afirma ara que no s’hauria d’anar per aquelles zones, ja que això augmenta el perill de patir qualsevol inconveniència com la passada. Totes aquestes persones han de saber que hi ha quatre deixats de la mà de Déu de països de l’Àfrica que esperen cada any l’arribada de cooperants que els ajudin a tirar endavant. Mentrestant, aquí esperem els Reis Mags cada 5 de gener perquè som així de sobrats i ens va la marxa consumista. La diferència, doncs, és important entre un continent i l’altre, i qualsevol veu ignorant que repliqui “doncs que no hi vagin” mereix ser posada de cara a la paret a pensar una estona.
Perquè també m’agradaria recordar als intel•lectuals queixosos que si aquesta bona gent no hi va, jo tampoc hi aniré. Ni jo, ni la veïna del quart, ni el quiosquer. I crec que com nosaltres, una gran part de la societat. Així que procurem no posar traves a aquells que sí que donen la cara pels desafavorits i deixem-nos de comoditats estúpides.
El que sí que cal és revisar els mètodes i la seguretat d’aquestes caravanes solidàries per tal d’impedir casos futurs, però en cap cas privar als cooperants de la seva tasca. Perquè si no apostem per la seguretat, arribarà el trist moment en que no quedaran escopinyes Dani per abastir la demanda. I no hi ha res més temible.
BRAVO.
ResponEliminaEm sorprèn gratament, amic Carles, que del teu llenguatge mordaç i verb gairebé cínic n'hagi sortit aquesta vegada una reflexió solidària tan descarada. Espero que el canvi continui.
ResponEliminaPer cert, parlant de seguretat, la broma de la caravana anava com anava, tots ho coneixem, només els hi faltava posar fanfarries a tort i dret per allí on passaven. Tampoc hi veig gaire la cara d'aquests que dius tu a l'article, aquests que es deixen de romanços i donen la cara pels desafavorits, però bé, suposo que és com tot i sempre, quan a algú li succeeix una desgràcia tothom s'en compadeix, de la mateixa manera que dels morts tothom en recorda les virtuts i no els vicis. Senyors, una mica de criteri.