66) Vostè no, Manolo

Cal anar amb molt de compte a l’hora d’aplicar la poesia en àmbits no literaris. Des de l’època tri-tranquila del Barça, s’ha volgut barrejar la poesia, i fins i tot l’art, amb el futbol. Aquesta combinació és força sospitosa i de vegades et pot fer caure en una marmita de vergonya aliena amb dificultats per sortir-ne. Messi és bo, però encara no se l’ha vist encarar mai a Cervantes a la frontal de l’àrea. Encara.

Tot i així, cal reconèixer que amb l’esport aquesta pràctica es desenvolupa de manera discontínua i prou calmada. El problema personal el tinc amb un altre sector que n’abusa descaradament i que convindria que algú el frenés abans que el desastre sigui irremeiable: la gastronomia.
Prou. No cal. Sincerament, agraeixo l’esforç enginyós per tal d’embadalir-nos el sentit del gust, però és totalment prescindible. No fa falta que tituleu “Pecat de xocolata” a una peça de xocolata de la mida d’un glaçó. No és necessari que anomeneu “Fantasia de verdures a la brasa” a quatre espàrrecs mal col•locats en una graella. No em captivarà més un plat que porti el nom de “Crema catalana amb barretina” per després descobrir que la barretina, lluny de lluir la seva vermellor al costat del plat, és un insípid carquinyoli proper a la fusta. Així no anem bé.

Em dirigeixo especialment a bars i restaurants de baixa categoria que ara han volgut sumar-se a la iniciativa gastronomoliterària i a un clàssic bistec amb patates són capaços d’anomenar-lo “Quimera de vedella amb pessics de patata” i quedar-se tan amples. Ja ratlla el delicte. Només en altes cuines es podria permetre un cert accent literari als plats (i tot i així és discutible) però no en un bar Manolo qualsevol. Vostè no, Manolo. Vostè m’ha de servir un bistec amb patates i fins i tot li diria que si a la carta hi escrivís “Bistec de patatas de esos guarros” encara tindria més clientela a la barra. És qüestió de demanda.

Espero que en els propers dies algú posi ordre a tal despropòsit abans que el món quedi destruït per la cursileria restaurantil i la tonteria nutritiva. Ja n’hi ha un tip. I tip, en aquest cas, no és propina.