67) Me'n vaig

-Nena, marxo de casa.
-El què?
-Que marxo de casa.
-Què vols dir que marxo de casa?
-Que marxo, jo. Me’n vaig a viure a un altre lloc. M’he cansat i ja està.
-Però què estàs dient?
-Mira, han passat massa coses aquests últims mesos i si ja no ho tenia clar, m’he acabat de decidir. No hi ha més...
-Osti... quins pebrots...
-Pren-t’ho com vulguis. Ara, tranquila que almenys ta mare estarà contenta eh.
-No comencis amb ma mare, perquè si aquesta és la teva gran raó per fotre el camp deixem-ho estar...
-Escolta, que no m’estic inventant res eh. Tots sabem com és ta mare i tu mateixa vas sentir el que em va dir ahir mentre dinàvem.
-Què et va dir?
-Lo dels cigrons cony.
-Osti xato, però és que estaven durs. Jo no trobo que et digués res tan greu... Et van quedar durs com sempre, semblaven pedres!
-Calla calla... ja saps amb quin to ho va dir eh, no la facis una santa ara! I a sobre ho diu una tia que no ha fet un puto plat decent a la seva vida. Això és el que més em rebenta!
-L’arròs a la cubana seu és boníssim. I calma’t.
-Bueno escolta deixa-ho estar...
-Sí sí tranquil que ho acabo ràpid. Quan marxes llavors?
-Ara. Ja ho tinc tot a punt. Ho he preparat mentre estaves al Caprabo, que per cert faltava mantega i no t’ho he apuntat. N’has comprat?
-Sí sí ja me n’havia adonat. Bueno, doncs abans de marxar em portaràs els nens a la Festa dels Súpers, que fa dos setmanes que ho diuen. Te’n recordes suposo.
-Què?
-Va corre, els acompanyes, t’ho passes bé sense la dona i la puta sogra, me’ls tornes i fots el camp. I emporta’t el tupper de cigrons de la nevera val?
-No no, si jo no els vull.
-No estaven tan bons?
-Són una merda. Però que m’ho digui ta mare em supera. Va, digues als nens que baixin.