68) Homenatge a la lleganya

Maltractada, humiliada i tants cops menyspreada. Tu, formosa lleganya, ens dónes el bon dia amb puntualitat suïssa i un somriure als llavis que encara no t’he vist mai però que intueixo. En la primera noció del dia ja et notem, aferrada al nostre cos, entre la soferta pell i la viscositat líquida de l’ull, perquè t’agrada estar entre el mar i la muntanya. Botes d’excursionista i banyador.

Ambtot, la nit anterior havíem clos les hores sense la teva presència, no hi eres. Talment com un adolescent que arriba a les tantes de la matinada i l’endemà al migdia te’l trobes al llit completament abatut, tu no apareixes fins ben entrada la matinada, quan ja ningú t’espera.
Et situes al teu lloc, sempre el mateix, amb aquella elegància al deixar-te caure. Sense molestar a ningú, sigil•losament, amb compte de no despertar a l’amo, arribes segurament fent esses degut al teu estat ebri que tampoc he descobert mai però que és l’única resposta al fet d’aparèixer just quan el gall fa els primers escalfaments. I allà reposes, en una mena de pacte tàcit que hem fet tu i jo per permetre’t l’estada gratuïta al meu cos durant unes hores.

Però quan es fa de dia tot és diferent. Tot i romandre amb ressaca i ser la primera en desitjar-nos un bon dia, s’acaba la bona sintonia i el bon rotllo permissiu i ets ràpidament refusada, com si no tinguessis sentiments ni patissis en cada refús. La vida és injusta i la xocolata espessa. Ningú et valora la companyia durant els primers moments del matí. I, a nivell personal, jo tampoc te la valoro. Però no creguis que per voluntat pròpia, no. Vivim en un context on sou mal vistes per tothom i on la gent rep pressions reiterades per tal que es desempalleguin d’éssers fantàstics com vosaltres. És gairebé una obligació cívica. I a mi una mirada acusadora m’apunyala cada vegada que us intento prolongar la vostra estança en mi. El desastre, llavors, és inevitable.

Però n’estic convençut que algun dia farem un llarg camí plegats i ningú podrà aturar la nostra felicitat conjunta. Jo protegint-te, i tu descansant sobre meu, totalment exhausta i encara amb l’ampolla d’alcohol a la mà. Algun dia, amiga lleganya, ploraré Malibú.