84) Tots sants, tots americans

En una conca ben fonda, desfem la patata bullida amb una mica de sal, un pols de pela de llimona picada fineta, i una cullerada petita de clara d'ou batuda. Hi afegim el sucre, remenant tota l'estona amb una cullera. Hi aboquem a poc a poc la farina d'ametlla, sense deixar de remenar, fins que queda una pasta ben homogènia.

L’octubre s’acaba i amb ell qualsevol símptoma d’esperança estiuenca s’esvaeix agonitzant entre les quatre fulles que comencen a caure amb aquella elegància de qui mor. Tothom n’és conscient i abrics de tota mena comencen a sortir de l’armari sense acabar d’estimar el seu propi sexe del tot. La gent camina més apressada, procurant deixar enrere una sensació de fred que empalaga i no deixa que t’escapis fàcilment.

Si el massapà queda molt dur caldrà afegir-hi unes gotes d'aigua, sempre amb mesura, que no quedi massa moll. Caldrà col•locar-lo sobre el taulell enfarinat de sucre fi i amb les mans li donem la forma d'una llarga botifarra que tallarem amb un ganivet a talls petits. De cada tall en fem una bola amb la forma que volem donar al panellet.

Comença el novembre amb un 1 imponent que fa la funció de pilar contundent, d’aquells que et fa alçar el cap amunt i observar-ne el seu fascinant aspecte, amb una cara d’atemoriment que proves de dissimular sense gaire èxit. Més endavant tot fa pujada, i la nit et convida a endinsar-te en aquest món a part que és l’hivern, precedida d’una tardor que ni fa ni deixa fer. Només menja castanyes.

En una plata enfarinada de sucre fi, es posen a coure al forn el temps just perquè quedin cruixents per fora i tous per dins. Per cert, els de coco s'han de gratinar lleugerament per tal que quedin rossos de sobre. Tan sols falta presentar-los en una cuidada safata ben ordenats i gaudir-los amb moderació.

Perquè estem a favor d’encarar els mesos que vénen amb un bon ressopó, mai amb por innecessària al cos. Amèrica cau lluny, i la castanyera ens espera sota casa.