Arriba el Papa. Personatge potent, de rellevància notòria, amb un cúmul de conseqüències paral•leles que acompanyen els seus moviments, vagi allà on vagi. La repercussió de la seva estada està sent força rellevant, generant opinions, discussions i explicacions per tot arreu... però sembla ser que els contraris a la seva visita són els que més estan esvalotant el públic gallinaci amb crits contundents i reclamacions incendiàries.
Jo no tinc tracte personal amb Benet XVI, ja que donar-se el bon dia a la parada del bus no crec que es pugui arribar a considerar com a relació d’amistat pura. I com jo, segurament la gran majoria dels lectors d’aquesta laica columna. Tot i així, la seva vinguda no em genera més passió ni més odi que el que em podria produir la visita d’un gall d’indi albí al barri de l’Eixample. Admiro profundament els galls d’indi albins, però una vegada els has vist per davant i per darrere, poca cosa més en pots treure.
Amb Benet XVI tinc un sentiment similar, de respecte desigual amb punts de decepció. No puc estar a favor d’aquesta Església encarcarada que cada dia es posa més rodes a la seva pròpia cadira de discapacitat. Una institució amb una reserva del dret d’admissió massa utilitzada i amb un funcionament preocupant en tots els vessants, més pròxim a Isabel i Fernando que no pas a Carla i Nicolas. I em sap greu, perquè res seria tant complicat si es volguessin fer les coses mitjanament bé, si hi hagués una voluntat de fer un pas endavant, encara que en calguin deu mil.
D’altra banda, però, no vull oblidar la grandiosa tasca que desenvolupa moltíssima gent en nom de l’Església, milers de persones que fan un bé que no interessa gaire que sigui esmentat, perquè és més convenient barrejar les coses i llençar tota la merda al mateix sac, sense seleccionar ni reciclar. Segurament gaudirien de més estima per part de la societat si fessin exactament el mateix en nom del budisme, però cony, han fitxat pel club equivocat.
Per tot això, desitjo un futur prometedor a Benet XVI i tot el seu seguici, sense més lloances ni atacs, i que gaudeixin de la ciutat durant la seva curta estada. Trobaran els barrets mexicans a baix a l’esquerra. Benvenuti!
Realment trobo una mica més rellevant la visita del Papa que no la d'un gall d'indi albí, encara que només sigui pel fet que el primer és un cap d'Estat i que el segon no requereix de les ingents mesures de seguretat que suposa el primer.
ResponEliminaD'altra banda, només per l'enrenou que està causant Sa Santedat amb el català crec que ja val prou la pena. Fer treure les dents a en Rouco, Cañizares i companyia és molt positiu; doncs si el mateix cap de l'Església és que ens reconeix com a grup diferenciat, què set sous han de dir els del porprat madrileny? La visita del Papa representa, en tota regla, una victòria de l'Església catalana!!
L'Església catalana, una església que hem de cuidar per petita, per humil, per que mai no obre la boca si no li demanen... però està allí: fent país. L'església catalana ha estat un dels estructuradors vitals en la construcció del nostre país i encara avui és un factor decisiu; no en va tots els presidents de la Generalitat es presenten al senyor abad de Montserrat (cap espiritual de l'església catalana), que ha estat normalment un defensor de la identitat pròpia i un referent pels nacionalistes catòlics (no pocs) d'aquest país.
Benvingut sigui el Papa si això fa adonar-se a l'Església catalana de les seves potencialitats!
Totalment d'acord amb en Romà!!
ResponEliminaDiumenge tots amb el Papa!!!
Cal treure'n el màxim rendiment espiritual, cultural i social de la visita del Papa. Els creients amb goig interior i vivint la Fe, i els ateus gaudint de les filmacions monumentals de Barcelona i la Sagrada Família.
ResponEliminaTv3 i 3000 periodistes acreditats produiran 24 hores d'spot publicitari a tot el món per només 2 milions de despesa pública quan ja està estudiat que produirà 30 milions de guanys a la ciutat. Serà rendible espiritualment i economicament, per tant els progres que accepten de bon grat els imams, però que no els hi plau la visita del Papa, que no es preocupin...