89) El drama de jugar un dilluns

En aquests moments, Catalunya viu nerviosa. No sap ben bé com encarar els propers dies que li esperen i fins i tot tem que la fi del món arribi abans del que estava previst al guió. Un drama. Tot plegat és conseqüència d’una notícia que ha trasbalsat els fonaments de la terra, especialment fora de la capital catalana: el Clàssic es jugarà un dilluns al vespre.

Sincerament, no entenc l’enrenou provincià que ha ocasionat la revelació. D’entre totes les possibilitats era l’única opció raonable, però quatre insulsos culés que viuen a l’exterior del cinturó socialista del Baix Llobregat han clamat al cel criticant la barbaritat que suposa jugar un partit d’aquestes característiques en un dia laborable. Quatre coses a dir a tals il•luminats:

1) Tenint en compte que el Barça jugarà Lliga de Campions l’anterior dimecres, no es pot disputar el partit en dissabte ja que ocasionaria desigualtats en la preparació d’un i altre equip. Una obvietat.

2) Les eleccions catalanes no permeten, per raons de seguretat, que hi càpiga un Barça-Madrid el mateix dia. I no només per seguretat, sinó també pel prestigi que ha de tenir una jornada electoral com la que es viurà el proper dia 28, que no pot veure’s barrejada amb alts esdeveniments esportius. Per dignitat.

3) La culpabilitat del despropòsit de fer coincidir el matx amb les urnes cau sobre una única persona, motiu suficient com perquè abandoni la Generalitat un dia després sense necessitat de valorar la tasca que hagi dut a terme en els anteriors quatre anys.

4) Uns critiquen col•locar el partit en dilluns per la disminució de glamour que comportarà aquesta decisió. A aquests els diré que un esdeveniment com un Barça-Madrid es pot programar, si cal, per un dia de Nadal a la sobretaula sense cap mena de problema. No hi ha un sol horari pèssim per gaudir-lo.
Altres critiquen col•locar el partit en dilluns per la dificultat d’accedir a Barcelona en un dia feiner i després tornar a casa ben entrada la nit. Convé recordar-los que aquesta activitat ja la duen patint des de fa anys, quan en semifinals de la Lliga de Campions ens enfrontem contra un Inter, un Chelsea o un Arsenal en ple dimecres i amb el sopar per fer. No he copsat mai cap rebel•lió al respecte.

Així que no cal preocupar-se de res. Més aviat hauríem d’estar orgullosos de poder afirmar que un dilluns també pot ser un gran dia. O algú creu que al Camp Nou hi haurà només mitja entrada?