Un dia normal i corrent com un 14 de novembre també pot proporcionar picades d’ullet cap al sentit comú i la coherència. Ho celebro. Aquest cap de setmana ha acabat el xou de la Fórmula 1 i amb ell l’infinit univers d’estupidesa pedant que el rodeja. Com a mínim gaudirem d’uns mesos en que pneumàtics durs o tous no ens guiaran el dia a dia, la gent tornarà a fer olor a colònia i no a benzina imposada, i les notícies començaran a l’hora que toca sense interrupcions.
Ja n’hi ha prou de seguir el ramat. En un altre àmbit, el vaig estar seguint durant 6 temporades, per acabar adonant-me’n massa tard que Lost era una sèrie prescindible en la meva ment ocupada. Ara, com amb Lost, ens volen fer entrar al joc de les quatre rodes. I amb mi no ho aconseguiran. La Fórmula 1 tenia un interès més aviat ínfim fins que la conjunció de Fernando Alonso i l’aposta embogida de les televisions van fer creure que tots érem uns experts en alerons i mil•lèsimes de segon. No és més que un engany en el que mig país hi viu submergit, sense parar-se a pensar per un moment que estan clavant els ulls fixos en aquell circuit repetitiu tan sols perquè el poder fal•laç de la televisió ho ha decidit així. El dia que frenin per reflexionar sobre l’interès d’aquell intent d’espectacle buit de contingut, potser retornaran a les seves antigues aficions de caminar amb els fills per la muntanya o anar a fer costellades familiars a la casa d’estiu. Llavors, però, ja serà massa tard, i no serà fàcil rescatar a fills irrecuperables perdent el temps vora parcs encatifats de xeringues.
Deixant a banda la hipnosi televisiva, la Fórmula 1 per sí mateixa té ben poc al•licient. Les diferències entre pilots i autos són tan ridícules que han de ser comptabilitzades en mil•lèsimes per no clausurar la funció abans d’hora, els espectadors busquen clarament l’error i l’accident com el més gran dels moments, l’exterior aparentment glamurós és d’una falsabilitat que enlluerna... tot plegat ben tronat.
Va tocant baixar del circuit de hàmster al que ens han introduït forçosament. Va tocant frenar, treure’s el casc, i rumiar si el pinso banyat amb benzina és el millor menjar al que podem aspirar.
estic d'acord amb tu! A mi tampoc m'agrada i no entenc massa la gent com s'ho mira això la veritat. Ja posats que facin com alguns avis avorrits que van al pont a veure els cotxes passar per la carretera.
ResponEliminaAviam si el que ens faran a la tele quan no hi hagi fórmula 1 és filmar el trànsit des d'un pont d'autopista. Ho veig en format reality amb la Mercedes Milà de presentadora i el debat dels diumenges amb Jordi Gonzalez.
I això és un esport?
Em considerava fan de la Fórmula 1 fins que va arribar a T5 i es va liar parda... Encara era maco veure com un xatungo com l'Alonso estava guanyant amb un Renault a un kaiser que duia un Ferrari, però quan va guanyar el primer campionat i no diguem el segon (sort que no ha guanyat el tercer) tothom va ser un exemple del que deia el J.J.Santos i això va ser un fet terrible.
ResponEliminaPerò bé, l'emoció de la fórmula 1, des d'el meu punt de vista es tot el treball d'ingenieria que hi ha al darrera, esbrinar perquè l'adversari corre 0'2milésimes de segon més que tu si en principi el cotxe és pitjor; després ve la magia del pilot, que cada vegada queda més desprestigiada (al final ens trobarem a Chavez en algun circuit).
Però sí... la F1 ha canviat massa i la gent es pensa que és experta, però és experta en ser gilipolles.
PD: Veus jo a Lost no m'hi vaig enganxar xd
Lourdes L.C.
Jo segueixo sent fan de la F1, i ni me n'amago i me n'avergonyeixo. Has pensat mai de la possibilitat d'una costellada familiar a la casa d'estiu veient l'últim Gran Premi de l'any, on tot es decidia, perquè jo ho he fet i amb grans resultats.
ResponEliminaD'altra banda, i parlarà ara el fictici expert en pneumàtics i aerodinàmica, alerta amb el canvi de motor de Lotus: prometo baralles amb Sauber i Force India!!
ah mira en canvi el futbol és digne de tot el show que s'hi monta, que és realment incomparabe.
ResponEliminadoncs al menys hi ha imatges de la F1 IMPRESSIONANTS. en lo unic que et dono la raó és a lo de que el moment més clímax és quan el cotxe tomba i se'n fot una d'aquí a parís
però igualment, és xulu. ralla, jo no he mirat mai la carrera sencera, però li trobo més sentit q no pas al futbol (q consti q jugar-hi m'agrada molt)
A Menorca deim que entre poc i massa, sa mesura es passa. Compartesc aquesta opinió, perquè no li veig el sentit a la Fórmula i la seua "parafernàlia". Ara bé, el futbol és un esport i també es llueix prou.
ResponEliminaLa Fórmula 1 és com Lost, allò millor és mentrestant dura l'emoció de no saber el final i les múltiple alternatives que es creen al respecte. Dit això, però, aclareixo que sí ho trobo un esport, ja que sí és un exercici corporal practicat, especialment a l'aire lliure, per afecció, competició o exhibició en el què observes l'esforç, el sacrifici i l’anhel de la victòria com en qualsevol altre. Més, especialment, quan hi ha accidents espectaculars que poden equiparar -se al millor xut al travesser o al tap més espectacular en què sents la mà com acaba amb la trajectòria de la pilota. I avançaments que inclús poden quedar molt dignes al costat d'algun dels millors gols o el millors dels triples que entren als últims segons d'algun partit renyit. Sigui com sigui, són passions i amb les passions ja se sap què passa... La gent acabem fent-nos els experts en la matèria per tal de destacar més i que es noti que la nostra passió és la més pura, fidedigne, la més i millor passió de totes, quan en realitat ni sabem per què, però ens agrada.
ResponElimina