91) Campanya orgàsmica

Estem immersos en una campanya electoral que no tothom aprofita de la mateixa manera. Pels virtuals guanyadors, l’objectiu indispensable es basa en intentar inculcar idees en positiu i, sobretot, protegir-se dels infinits atacs contra tot el que tingui a veure amb les seves sigles. Normal, lògic, potser democràtic. Els futuribles partits a l’oposició, en canvi, han concebut aquests quinze dies com una finestra perfecta on abocar-hi tot el seu enginy per intentar dilapidar enquestes massa explícites i reconquerir una Generalitat desprestigiada, que ja fuma i et tracta de tu.

Hi ha moltes maneres de procurar canviar la mentalitat de l’electorat, però el gènere que sens dubte domina aquestes eleccions és l’espot ideat per la gent més jove dels diferents partits. N’han creat diversos, rivalitzant entre ells a nivells de Segona Regional. Segurament la culpa la té la falta d’experiència publicitària o directament la inutilitat creativa dels seus inventors, que estan fent una mica més insuportables aquests dies de transició i, paradoxalment, desmotiven als pobres indecisos que no entenen què està passant amb tanta baixesa de poder de convicció nul. Sisplau, ja n’hi ha prou de ridiculitzar la política amb orgasmes improbables i d’altres intents eròtics lamentables. Cridar l’atenció? Ressaltar no sempre et farà guanyar unes eleccions. Ressaltar te les pot fer perdre.

Recomanaria a aquestes noves generacions d’ideòlegs prematurs que s’hi escarrassessin més de cara a les properes eleccions. Entenc que l’Àrea Metropolitana aporta una quantitat de vots massa voluminosa com per deixar-los de banda, però no tota Catalunya és tan inculta com perquè se’ns tracti d’estúpids col·lectivament amb tanta facilitat. N’hi ha que encara van a la universitat a formar-se, malgrat Montilla. N’hi ha que poden aspirar a entendre una propaganda més treballada i enginyosa, i ells també mereixen una campanya digne per al seu nivell cultural.

Ànim, amics. Disposeu de quatre anys de descans per reflexionar-hi.