divendres, 3 de desembre del 2010

97) El nou diari Ara (1)

“Neix un nou món. Neix un nou diari.” Amb aquestes paraules arribava diumenge el diari Ara al complicat món de la informació. Complicat perquè ara ja ningú aposta per la pura explicació de la realitat, sinó que es reclama una valoració subjectiva d’aquesta realitat. No m’expliquis què passa, explica’m contra qui he d’anar. Aquesta premissa és fonamental avui i, per tant, quan des de l’Ara parlen d’innovar en tal sentit, només puc pensar en les mil dificultats que hauran de superar per sobresortir dins del gremi.

L’Ara se suma al necessitat racó de premsa en català per donar una resposta a aquells qui només podien refugiar-se en l’alcohol davant la incapacitat del món editorial per presentar-nos una publicació decent, que no avergonyís al personal i fos presentable arreu. Fins ara el panorama era, tirant de tòpic, desolador. Només cal recordar quins eren (i són) els tres grans diaris venuts en llengua catalana. D’una banda El Periódico, que no és més que el que ve a ser Harry Potter en la literatura universal, encara que en aquest cas la capa és d’un vermell que fa aclucar els ulls. En definitiva, un pur divertimento per l’Àrea Metropolitana. I en un altre àmbit trobem El Punt i l'Avui, dos productes amb un tuf a barri que espanta. Especialment el segon, amb els anys ha derivat cap a un provincianisme trist, d’excessiva barretina i nul•la amplitud global que l’està conduint cap a terrenys perillosos.

Amb aquest ambient de festa d’excompanys de classe que no tenen res a dir-se, amb el got perennement a la mà, era gairebé obligatòria l’entrada d’un revulsiu que animés el sector i, sobretot, que marqués un mínim llistó on agafar-se. Perquè informar en català no és explicar allò que passa vora un porró i unes seques, mentre es menysté el sushi . No és marcar territori sucant la frontera amb tomàquet i oli, sinó obrir-la amb una visió rigorosa, seria i catalana.

Si el nou diari Ara opta per fer aquest mínim pas endavant, hi haurem guanyat tots. Portem més d’un segle parint la catalanitat; és hora de sortir de la sala de parts i créixer. Créixer.

Molta sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada