107) La llei del tabac

La nova llei reguladora del tabac normalitza les situacions d’agressió a terceres persones, i per tant és una gran notícia pels que preferim acabar amb la nostra vida pels nostres propis mitjans. Som tant individualistes que ni tan sols amb la vida deixem que els altres decideixin en el nostre nom, i exigim matar-nos com vulguem i no pas pel fum d’altres. És fantàstic.

Per contra del que molts han comentat, associant a la llei paraules com “dictadura”, amb aquesta decisió s’aconseguirà aplacar un dany de salut evident a terceres persones innocents. No s’està prohibint que el fumador exerceixi el seu títol guanyat en hores de pati adolescent, sinó que s’està protegint al no fumador que també vol lluir diploma saludable. Entremig s’hi poden abocar crítiques demagògiques com les que afirmen, exagerant, que també s’hauria de vetar la colònia de la persona del davant en cas que molesti. Són els que no han entès que tot gira al voltant de la salut, no dels gustos personals. Per molt lamentable que sigui una colònia, no afectarà als pulmons ni al sistema digestiu de la persona marejada. Per això no es retiren tampoc els professors d’autoescola o els bigotis de borrissol. La salut pot acabar sent irreparable; els bigotis de borrissol, en canvi, es poden afaitar.

Sumant-se a l’onada tramposa, hi ha qui aixeca la infumable bandera del famós “prohibit prohibir”. Continuen creient que Doraemon els espera a l’habitació i que l’home es bo per naturalesa. Són els que imaginen una societat que es desitja el bon dia cada matí i es reguen les plantes els uns als altres, mentre pel carrer la gent s’abraça i canta improvisadament al ritme de The Sound of Music. Però per desgràcia res d’això existeix, i és necessari que algú ordeni uns calaixos on s’hi senten trets i crits de socors.

Aquesta llei és un acte de civisme, de normalitat, de raó per aquells que exigim morir amb aquella gràcia que Déu ens donarà quan convingui, sense haver de dependre en cap moment de la sobretaula dels clients del costat. Morirem lliurement, amb aquella alegria.