L’atac reiterat i constant en contra de la victòria de Leo Messi en la cerimònia de la Pilota d’Or és d’un to tan ridícul i envejós que espanta al més farsant. Especialment quan el sector indignat forma part de la pròpia culerada, que per desgràcia amaga un criteri que es deixa endur més per les quatre barres que no pas per les quatre mil exhibicions futbolístiques.
M’hagués entusiasmat que el guardó hagués caigut a mans d’un català, dels de casa de tota la vida, però finalment se l’ha endut el millor energumen que existeix amb una pilota als peus. Tan fàcil com l’evidència. Em sorprenc a mi mateix al dedicar un escrit a un intent de justificació absurda, però les barbaritats que s’han deixat anar els últims dies m’hi obliga. Sincerament, desitjava que Xavi s’emportés l’or aquest any en que ha coronat tots els cims i ha perfeccionat un estil de joc gairebé immillorable, però ell pateix el mateix problema amb el que topava el Reial Madrid dels 96 punts de la temporada passada: encara hi ha algú més gran.
Si l’embadaliment nacionalista no ens deixa veure la realitat, estem fent un trist favor a la racionalitat futbolística. Deixem-nos de patriotismes innecessaris i felicitem al just millor jugador del món, la bèstia negra de les porteries estatals. Or massís.
només pel simple fet de la tralla que foten els de la caverna mediàtica i la ràbia amb que no s'ho poden empassar ja tinc prou motius (a banda dels obvis i esportius) com per celebrar aquesta victòria a la Pilota d'Or xD
ResponEliminai que a sobre tenim la sort que juga al nostre equip :)
ResponElimina