La comunitat internacional observa Tunísia momentàniament per controlar durant un parell de dies els esdeveniments que se succeeixin dins l’Estat patrocinat de forma clandestina per Telecinco i poder tornar a canviar de canal sense gairebé immutar-se. Entremig de morts i bogeries, quatre veus despreocupades s’ocupen de guiar les pobres ànimes tunisianes des dels seus respectius alts càrrecs en països desenvolupats, mentre ressegueixen amb curiositat un globus terraqui per tal d’ubicar Tunísia amb exactitud. Tots ells semblen condemnar el govern de Ben Ali i proposen una nova transició que obri les portes democràtiques al poble. Tots? No.
Muammar Al-Gaddafi és la divina excepció. És un líder, un guanyador nat, la perfecció en la intel•ligència més suprema. De les poques persones que aconseguiria el que es proposés si realment tingués una idea trencadora. Un elegit de Déu per representar la majoria de la humanitat amb tots els seus defectes i virtuts, és a dir, amb tots els seus defectes. Només ell s’ha posicionat a favor de la continuïtat de Ben Ali, explicant al poble tunisià que “vostès han patit una greu pèrdua ja que no hi ha ningú millor que Ben Ali per governar el país” i afirmant amb vehemència que “no només espero que governi fins el 2014, sinó per sempre”. I així va creant un referent on els mortals podem emmirallar-nos i on els joves emprenedors tenim la obligació d’equiparar-nos si volem aspirar a la vida plena.
Muammar Al-Gaddafi és el camí. És l’oportunitat transformada en èxit infinit, la viva imatge del respecte mundial, aquella sensació de control, de pau interior que tot ho abraça i pau exterior que força abraçades. Sense temors ni perills al voltant, només ell i el seu present. Sense ordres de tercers perduts en l’horitzó. És Al-Gaddafi, el seu imperi i la seva veritat. I ningú aconseguirà batre’l.
Ningú ho farà per una simple raó: es batrà a ell mateix, amb la sensació d’estar acabant amb algú transcendental per la vida planetària, prescindint de qualsevol avís internacional. Perquè ell no necessita recomanacions, ell només mereix la fundació d’una nova religió: la seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada