110) Català al Senat i altres desgràcies

Al Senat ja s’hi parla català, gallec i euskera. D’aquesta manera ha quedat demostrat que les llengües cooficials tenen algun dret més que el de disposar d’un prefix de luxe en les respectives comunitats autònomes. Tractant-se d’una institució encarregada de representar els territoris, té especial rellevància que hagi acceptat el repte de normalitzar la situació lingüística, fent un pas per allunyar-se momentàniament del Valle de los Caídos.

Amb franquesa, però, el fet que es parli català al Senat no aporta gaire res a la llengua. És un acte purament simbòlic que no contribuirà a enfortir-la entre la societat, si no és que la debilita amb una imatge prepotent mal entesa per determinats sectors. Per tant, aquesta gran fita considerada per alguns ocuparia un espai en la meva ment similar al que ocupa l’evolució de la margarita comuna als prats d’Osètia del Sud. Un interès força discret, tot i que creixent.

Però aquesta tendència en l’opinió s’esquerda quan qui opina és Madrid, fent tremolar l’estabilitat política i obligant a Joan Maragall a alçar-se per reescriure la seva oda particular. És llavors quan més necessària es percep la instauració de les llengües cooficials al Senat i ja s’espera amb frisança que el Congrés dels Diputats també se sumi a la festa reivindicativa. Amb la seva mentalitat restreta, són ells els qui promocionen actituds favorables a la presència del català al món administratiu i social, són ells els qui ens proporcionen les ales per creure que volant aniríem millor que no pas en transport públic.

Recomanaria als protagonistes de la indignació espanyola que prossegueixin amb aquesta creuada en favor de reforçar la nostra identitat com a poble. De vegades és imprescindible que algú ens recordi qui som i què volem. Ara només queda pendent que els mateixos que clamen al cel pel català al Senat, descarreguin un grau de fúria igual cap al Parlament Europeu, on des de l’any 1986 s’hi pot parlar una llengua regional a Europa: l’espanyol.

Potser que ens hi poséssim, no? Do you know what I mean?